BONES PRÀCTIQUES 0-3

*Treball en equip

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm

He triat aquesta experiència perquè em sembla importantíssim treballar les relacions socials ja des de petits. Els primers anys d’infància són un temps on els nins van aprenent molt sobre l’entorn i sobre el què hi ha en aquest de forma progressiva. Per això és normal veure com els nins més petits s’estimen i gaudeixen més de jugar o explorar tot sols de forma autònoma. És més, els principals conflictes a les aules de les escoletes són ocasionats perquè alguns infants “molesten” o lleven joguines a altres que prefereixen estar en solitari. No és que no els agradi el contacte amb altres persones, però en aquestes edats és normal estimar-se més la companyia o la relació amb els adults que són persones que els hi donen seguretat o que els presten molta atenció. Per tant, hem sembla molt bé el fet d’aprofitar qualsevol ocasió per fer que els infants interaccionin entre ells, sigui jugant, ajudant-se, compartint, etc.; ja que a mesura que es va creixent es necessària la relació i la cooperació entre iguals. D’aquesta manera els adults poden anar desprenent-se poc a poc dels nins per fomentar al màxim la seva autonomia i la confiança en sí mateixos. A més, penso que l’activitat col·lectiva genera aprenentatges i valors que no té la individualitat, tot i que hem d’ensenyar als infants a trobar el punt intermedi, per a que no depenguin excessivament de ningú i per a que valorin els moments de diversió o reflexió personal. 

*Mòbils i murals amb materials a l’abast

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/lolanglada/mobils/mobils.htm

En l’actualitat, la crisi provoca l’abandonament econòmic de moltes escoletes per part de l’administració pública o de empreses privades (aquestes darreres en menor mesura). Moltes escoletes es veuen impotents pel fet de no tenir suficients diners, perquè no n’hi ha, per invertir en l’educació dels més petits. Així, trobem Mestres frustrades perquè veuen que els materials, les infraestructures, les joguines, etc. són escassos, poc versàtils o poc motivadors, entre d’altres coses, per al desenvolupament integral dels infants; i no hi ha grans possibilitats de millorar-ho. Per altra banda, és important aportar materials diferents a la vida quotidiana de les escoletes. No sempre els infants han de jugar i interactuar con joguines o objectes comercials, de plàstic, nous, etc.; sinó que els materials reciclats i les manualitats també tenen cabuda i rellevància en aquest centres. Per això he triat aquesta experiència, perquè crec és molt positiu i enriquidor que escola i família cooperin i treballin junts per millorar l’entorn dels seus infants. I més, si és innovant i aprofitant tot el material possible, a falta d’altres. Penso que la creativitat i la originalitat són tretes essencials que ha de tenir un mestre, i aquesta experiència jo demostra. 

*Els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies (el jardí de l’escoleta)

http://www.xtec.es/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm

Aquesta experiència em sembla molt bonica i agradable. Els mestres ens hem de donar conta de la gran quantitat de possibilitats d’experimentació, exploració, gaudiment, sensacions, aprenentatges, etc. que ofereix l’espai exterior natural, com pot ser el jardí o el pati d’una escoleta, tal como mostra l’exemple. Moltes vegades els horaris i les rutines no deixen temps i dedicació per aquestes noves que troben els infants en aquest espai. Però si, com a educadors, ens aturem a observar amb una mirada atenta les accions, moviments, mirades, sorpreses, etc. que tenen els infants en estar en contacte amb aquest espai, aprendrem molt d’ells i podrem identificar i organitzar activitats, pràctiques o rutines adaptades a les seves necessitats de desenvolupament. Ells mateixos ens donen pistes i ens indiquen que els agrada o no, que els fa gaudir més o menys, que materials necessiten per completar l’activitat, quines millores serien necessàries, etc. És bo establir unes rutines per donar seguretat i previsió als nins, però també és positiu, per al seu creixement personal, saber decidir quan tallar aquest temps i espai d’exploració, i si és possible i profitós deixar que continuïn amb les demandes que ens han fet o aprofitar-les i continuar-les en altres moments, per generar coneixements significatius. Per això penso que tots els docents haurien de seguir aquest exemple i, en ocasions possibles i reals, donar-se temps per observar i documentar moments com els que mostren les fotografies, per després poder-hi reflexionar i extreure una bona avaluació i una bona millora, si escau.

Aspectes a favor en un DAFO de l'aula on faig pràctiques:

FORTALESES	OPORTUNITATS
Generació de sorpresa, expectació i motivació al presentar les activitats per part de la tutora. Vincles forts entre els infants i la tutora. Afavoriment de l’expressió emocional i corporal. Treball en equip entre les mestres del mateix curs envers les programacions.	Famílies col·laboradores i preocupades per l’educació dels seus infants. Barriada amb encant (entre poble/ciutat). Varietat i proximitat de serveis (socials, culturals, etc.).

Aspectes a favor en un DAFO del centre on estic:

FORTALESES	OPORTUNITATS
Treball en equip. Personal de suport. Comunicació amb les famílies. Grau d’autonomia. Gestió de les emocions.	Famílies col·laboradores. Bona ubicació de  l’escoleta. Infraestructura. Nova i funcional.

CONCEPTE D’INFANT

 Al llarg d’aquests anys de formació universitària en educació infantil hem tractat diverses vegades, en diverses assignatures, el concepte d’infant. D’aquesta manera hem anant construint una imatge d’infant amb aportacions de diferents autors i teories (neurociència, psicologia, cognitivisme, socioemocional, etc.). Així el meu concepte d’infant s’ha anat enriquint gràcies a aquesta teoria, i ara més amb les pràctiques en una realitat educativa. I continuarà evolucionant fins acabar la carrera, i en un futur quan faci feina de mestra. Jo penso que un infant és un ésser capaç de tot, malgrat la seva curta edat. Un infant té moltes capacitats innates, i d’altres que adquirirà amb el contacte amb l’entorn i la societat. Un infant és explorador i investigador per naturalesa, com un petit científic que aprèn les coses de la vida mitjançant l’experiència. Un infant és social des del naixement i gràcies, també, a aquestes relacions amb  iguals i amb adults es va desenvolupant a nivell personal i cognitiu. A més, un infant és capaç d’ensenyar i sorprendre als més grans, no sent només un ésser receptor de coneixements. Els infants són creatius i innocents, però també mostren una personalitat pròpia que també marca el seu desenvolupament integral.

LES MEVES PORS

10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix:

1.    Com em sento prèviament a iniciar les pràctiques?

2.    A què tinc por respecte a la meva actuació amb els infants?

3.    Podré integrar-me i adaptar-me fàcilment a l’activitat de l’escoleta, o pel contrari em costarà temps?

4.    La mestra tutora em deixarà participar en totes les rutines i activitats de l’aula o estaré d’observadora en alguns moments?

5.    Com acolliran els pares i familiars el fet de tenir una practicant amb els seus fills?

6.    Tindrem realment un temps i un espai diari per reunir-nos les practicants del centre per comentar com ens va i fer feines en grup?

7.    Podrem les practicants participar en qualque claustre de l’escoleta?

8.    Podrem les practicants aportar idees o activitats a les programacions i projectes?

9.    Establiré una bona relació amb la mestra tutora?

10. Quines coses puc aprendre d’aquesta nova experiència?

Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes:

1.    Com em sento prèviament a iniciar les pràctiques?

La meva sensació com a practicant és d’incertesa. Tinc moltes idees i coneixements teòrics adquirits durant els estudis, però sé que la pràctica en el dia a dia d’una escola es un tant diferent. A més, cada centre és diferent, depenent dels recursos i possibilitats que tinguin. No sé si l’escoleta assignada compleix les estratègies i les pedagogies més ideals que ens han ensenyat a la carrera fins al moment. Per això, tinc dubtes de com actuar en segons quines situacions, resultat de la inexperiència. Em sento intranquil·la pel que seran les pràctiques perquè encara no tinc seguretat, i crec que serà així fins que agafi una rutina. Tot i això, tinc molta il·lusió i ganes d’estar amb els infants, aplicant el que he après i aprenent d’ells.

2.    A què tinc por respecte a la meva actuació amb els infants?

Jo tinc experiència amb infants però de més edat (5-8 anys), tant de cuidar-los com de ensenyar-los. Així que els infants que trobaré a l’escoleta són més petits i tenen unes necessitats diferents. No importen els coneixements més específics com les matemàtiques, coneixement del medi, etc., sinó que és més destacable treballar i aprendre mitjançant les rutines i la globalitat d’àrees, perquè sigui significatiu l’aprenentatge. Així que tinc por de com tractar als infants o a no saber què fer amb ells, ja que tinc una fonamentació teòrica sòlida, però la realitat és més complicada perquè no tot potser tan ideal com es voldria. Vull tenir iniciativa, que la mestra vegi que tinc ganes de participar i aprendre, però sense mostrar-me massa decidida, com al mateix nivell de la tutora. Tinc por de no saber trobar el límit o la mesura justa en aquests aspectes.

3.    Podré integrar-me i adaptar-me fàcilment a l’activitat de l’escoleta, o pel contrari em costarà temps?

Aquesta és una pregunta que també em preocupa bastant, ja que és important, com a practicant, integrar-me i estar còmoda amb tota l’escoleta (altres mestres, auxiliars, altres practicants, famílies, etc.) i no només amb la tutora d’aula (encara que sigui amb la que passaré més temps. Jo posaré tot de la meva part, perquè sé que el treball en equip en aquesta professió és vital, però no depèn solament de jo sinó que en aquest aspecte també s’ha de pensar en els caràcters que tinguin el personal, o en la disponibilitat que aquest tingui per les practicants (ens vegin com una ajuda i no com una molèstia).

Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

La manera més practica de respondre la resta de preguntes (i també les tres anteriors) és esperar a que passin els primers dies en l’escoleta, ja que, més o menys, ja es podrà intuir com serà l’estància fins a juny. Els primers dies serveixen d’adaptació i per recopilar informacions rellevants com les rutines que segueixen, la filosofia de centre, la manera que tenen d’organitzar-se, la realitat que es viu en cada aula, etc. Així que hauré de tenir una actitud atenta i predisposada per no perdre detall i actuar de la manera més correcta segons la visió de l’escoleta. 

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:

1. Organitzar situacions d’aprenentatge

-Positius: Treballar a partir de les representacions dels alumnes, i Treballar a partir dels errors i els obstacles en el aprenentatge.

-Negatius: Conèixer, a través d’una disciplina determinada, els continguts que hi ha que ensenyar i la seva traducció en objectius de l’aprenentatge, i Construir i planificar dispositius i seqüències didàctiques. 

2. Gestionar la progressió dels aprenentatges

-Positius: Establir vincles amb les teories que sustenten les activitats de l’aprenentatge, i Observar i avaluar als alumnes en situacions d’aprenentatge, segons un enfocament formatiu.

-Negatius: Establir controls periòdics de competències i presa de decisions de progressió, i Adquirir una visió longitudinal dels objectius de l’ensenyament. 

3. Elaborar dispositius de diferenciació

-Positius: Fer front a l’heterogeneïtat en el mateix grup-classe, i Desenvolupar la cooperació entre alumnes i certes formes simples d’ensenyança mútua.

-Negatius: Compartimentar, expandir la gestió de la classe a un espai més ampli, i Practicar un suport integrat, treballar amb els alumes amb grans dificultats.

4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

-Positius: Fomentar el desig d’aprendre, explicitar la seva relació amb el coneixement, el sentit del treball escolar, i desenvolupar la capacitat d’autoavaluació del alumnat, i Instruir i fer funcionar un consell d’alumnes (consell de classe o de centre) i negociar amb ells diversos tipus de regles i d’acords.

-Negatius: Oferir activitats de formació opcionals, “a la carta”, i Afavorir la definició d’un projecte personal del alumne.

5. Treballar en equip

-Positius: Elaborar un projecte d’equip, de representacions comuns, i Impulsar un grup de feina, dirigir reunions.  

-Negatius: Formar i renovar l’equip pedagògic, i Afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, practiques i problemes professionals. 

6. Participar en la gestió de l’escola

-Positius: Organitzar i fer evolucionar, en el mateix centre, la participació dels alumnes.

-Negatius: Elaborar, negociar un projecte institucional, i Coordinar, fomentar una escola amb tots els components (extraescolars, del barri, associacions de pares, professors de llengua i cultura d’origen).

7. Informar i implicar als pares

-Positius: Implicar als pares en la valorització de la construcció dels coneixements.

-Negatius: Afavorir reunions informatives i de debat, i Dirigir les reunions.

8. Emprar les tecnologies de la informació

-Positius: Comunicar-se a distància a través de la telemàtica, i Utilitzar els instruments multimèdia en l’ensenyament.

-Negatius: Explotar els potencials didàctics dels programes en relació amb els objectius dels dominis de l’ensenyament.

9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

-Positius: Participar en la creació de regles de vida comuns referents a les regles de la disciplina en el centre, les sancions, i Desenvolupar el sentit de la responsabilitat, la solidaritat, el sentiment de la justícia, l’apreciació de la conducta.

-Negatius: Prevenir la violència en l’escola o en la ciutat, i Analitzar la relació pedagògica, l’autoritat, la comunicació en classe. 

10. Organitzar la pròpia formació continua

-Positius: Negociar un projecte de formació comú amb els companys (equip, escola, xarxa), i Implicar-se en les tasques a nivell general de l’ensenyament o del sistema educatiu.  

-Negatius: Establir un control de competències i un programa personal de formació continua propis, i Acceptar i participar en la formació dels companys.

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

ABANS D’ANAR AL CENTRE

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

Per jo, un bon/a mestre/a ha de ser:

• Atent.
• Organitzat.
• Sensible.
• Practicant de l’escolta activa. 
•  Innovador.
• Actiu i dinàmi
• Amb formació continua (reciclatge).
• Creatiu.
• Bon comunicador (amb infants, famílies, altres mestres, etc.).

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

Personalment, crec que els mestres que treballen en aquestes dues franges d’edat tenen un perfil semblant, ja que en els dos casos se’ls forma per ser mestre en l’etapa d’educació infantil. Ambdós requereixen tenir les característiques esmentades anteriorment, i possiblement qualcuna més, per exercir de mestres. Tot dos han de sentir vocació per la seva professió.

Alguna diferència pot radicar en els estudis, ja que per treballar en 0-3 anys pots tenir simplement el cicle de formació professional superior en educació infantil i no fa falta la carrera de mestre d’infantil, com és en el cas d’un mestre de 3-6 anys. Aquest darrer podrà treballar en ambdues franges, al contrari dels mestres de 0-3 anys destinats només a aquestes edats.

Per altra banda, un mestre de 0-3 anys ha de fomentar molt les rutines personals diàries, com rentar-se les mans abans de berenar, dinar sempre a una mateixa hora, dormir unes hores determinades, etc. En canvi, un mestre de 3-6 anys haurà de fonamentar rutines personals però també d’ensenyament-aprenentatge de coneixements, ja que al currículum s’estableixen uns objectius i continguts que es compleixen amb assignatures més concretes com pot ser l’expressió plàstica-artística, les matemàtiques, anglès, etc. 

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:

1.    Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.

A l’aula d’1-2 anys hi ha una al·lota jove però amb experiència (deu anys d’educadora en escoletes). És una mestra amb moltes idees, i coneixedora de quines funcionen millor o quines no es poden fer segons el grup o els recursos. Es tendra i carinyosa amb els infants a l’hora de xerrar-los, però també sap quan es convenient renyar o elevar el to de veu quan els infants no fan cas o tenen “rabietes”. És organitzada amb les programacions i activitats, és ordenada amb les juguetes i objectes personals dels infants, i és neta amb els infants (utilitza guants en els canvis de bolquers, es renta les mans després d’un canvi, neteja les taules mentre dinen perquè no s’embrutin les mans, etc.) i l’aula.

Crec que és un bon exemple a seguir per a aprendre a ser i a fer de mestra. Compleix les característiques anomenades anteriorment al perfil inicial d’un bon mestre (i inclús més). 

2.    Quin tipus de mestre vols ser?

Després d’haver contestat les preguntes anteriors sobre el perfil del mestre d’infantil ideal, tinc clar que vull aconseguir tenir tots els trets anteriors, i alguns més, per poder gaudir de la meva futura professió amb èxit.

Vull ser una mestra dedicada als seus alumnes, amb més vocació que professió. Vull ser una mestra: moderna però que alhora sàpiga aprofitar les tradicions populars, respectuosa amb les diferències de tots els infants, innovadora i plena d’idees noves però també treballant els aspectes bàsics del currículum, observadora i reflexionadora del què veig cercant respostes o millores, etc. 

3.    Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

La imatge de mestre ideal que tenia al principi d’iniciar els meus estudis d’infantil és molt semblant a la que tinc actualment, ja que des d’un primer moment tenia referents de mestres d’infantil que m’havien marcat per la seva manera de ser o de fer en la meva infància, i jo volia ser com elles en acabar els meus estudis: capaces de quedar en el record dels infants, i a poder ser de forma positiva.

En tot cas, puc dir que he millorat o enriquit el concepte de mestre ideal gràcies a les diferents assignatures que formen el grau en educació infantil, ja que han anant sorgint conceptes i idees que m’eren desconegudes o no tan familiars, i vistes des del punt de vista d’una futura mestra i no com alumne o infant. Per exemple, ara puc dir amb decisió que un bon mestre ha de ser integrador de totes les característiques físiques i psicològiques que marquen i diferencien cada infant, o que el bon mestre ha d’establir vincles afectius amb els infants perquè aquests es sentin segurs i tinguin un referent a l’aula.