BONES PRÀCTIQUES 0-3

*Treball en equip

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm

He triat aquesta experiència perquè em sembla importantíssim treballar les relacions socials ja des de petits. Els primers anys d’infància són un temps on els nins van aprenent molt sobre l’entorn i sobre el què hi ha en aquest de forma progressiva. Per això és normal veure com els nins més petits s’estimen i gaudeixen més de jugar o explorar tot sols de forma autònoma. És més, els principals conflictes a les aules de les escoletes són ocasionats perquè alguns infants “molesten” o lleven joguines a altres que prefereixen estar en solitari. No és que no els agradi el contacte amb altres persones, però en aquestes edats és normal estimar-se més la companyia o la relació amb els adults que són persones que els hi donen seguretat o que els presten molta atenció. Per tant, hem sembla molt bé el fet d’aprofitar qualsevol ocasió per fer que els infants interaccionin entre ells, sigui jugant, ajudant-se, compartint, etc.; ja que a mesura que es va creixent es necessària la relació i la cooperació entre iguals. D’aquesta manera els adults poden anar desprenent-se poc a poc dels nins per fomentar al màxim la seva autonomia i la confiança en sí mateixos. A més, penso que l’activitat col·lectiva genera aprenentatges i valors que no té la individualitat, tot i que hem d’ensenyar als infants a trobar el punt intermedi, per a que no depenguin excessivament de ningú i per a que valorin els moments de diversió o reflexió personal. 

*Mòbils i murals amb materials a l’abast

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/lolanglada/mobils/mobils.htm

En l’actualitat, la crisi provoca l’abandonament econòmic de moltes escoletes per part de l’administració pública o de empreses privades (aquestes darreres en menor mesura). Moltes escoletes es veuen impotents pel fet de no tenir suficients diners, perquè no n’hi ha, per invertir en l’educació dels més petits. Així, trobem Mestres frustrades perquè veuen que els materials, les infraestructures, les joguines, etc. són escassos, poc versàtils o poc motivadors, entre d’altres coses, per al desenvolupament integral dels infants; i no hi ha grans possibilitats de millorar-ho. Per altra banda, és important aportar materials diferents a la vida quotidiana de les escoletes. No sempre els infants han de jugar i interactuar con joguines o objectes comercials, de plàstic, nous, etc.; sinó que els materials reciclats i les manualitats també tenen cabuda i rellevància en aquest centres. Per això he triat aquesta experiència, perquè crec és molt positiu i enriquidor que escola i família cooperin i treballin junts per millorar l’entorn dels seus infants. I més, si és innovant i aprofitant tot el material possible, a falta d’altres. Penso que la creativitat i la originalitat són tretes essencials que ha de tenir un mestre, i aquesta experiència jo demostra. 

*Els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies (el jardí de l’escoleta)

http://www.xtec.es/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm

Aquesta experiència em sembla molt bonica i agradable. Els mestres ens hem de donar conta de la gran quantitat de possibilitats d’experimentació, exploració, gaudiment, sensacions, aprenentatges, etc. que ofereix l’espai exterior natural, com pot ser el jardí o el pati d’una escoleta, tal como mostra l’exemple. Moltes vegades els horaris i les rutines no deixen temps i dedicació per aquestes noves que troben els infants en aquest espai. Però si, com a educadors, ens aturem a observar amb una mirada atenta les accions, moviments, mirades, sorpreses, etc. que tenen els infants en estar en contacte amb aquest espai, aprendrem molt d’ells i podrem identificar i organitzar activitats, pràctiques o rutines adaptades a les seves necessitats de desenvolupament. Ells mateixos ens donen pistes i ens indiquen que els agrada o no, que els fa gaudir més o menys, que materials necessiten per completar l’activitat, quines millores serien necessàries, etc. És bo establir unes rutines per donar seguretat i previsió als nins, però també és positiu, per al seu creixement personal, saber decidir quan tallar aquest temps i espai d’exploració, i si és possible i profitós deixar que continuïn amb les demandes que ens han fet o aprofitar-les i continuar-les en altres moments, per generar coneixements significatius. Per això penso que tots els docents haurien de seguir aquest exemple i, en ocasions possibles i reals, donar-se temps per observar i documentar moments com els que mostren les fotografies, per després poder-hi reflexionar i extreure una bona avaluació i una bona millora, si escau.

Aspectes a favor en un DAFO de l'aula on faig pràctiques:

FORTALESES	OPORTUNITATS
Generació de sorpresa, expectació i motivació al presentar les activitats per part de la tutora. Vincles forts entre els infants i la tutora. Afavoriment de l’expressió emocional i corporal. Treball en equip entre les mestres del mateix curs envers les programacions.	Famílies col·laboradores i preocupades per l’educació dels seus infants. Barriada amb encant (entre poble/ciutat). Varietat i proximitat de serveis (socials, culturals, etc.).

Aspectes a favor en un DAFO del centre on estic:

FORTALESES	OPORTUNITATS
Treball en equip. Personal de suport. Comunicació amb les famílies. Grau d’autonomia. Gestió de les emocions.	Famílies col·laboradores. Bona ubicació de  l’escoleta. Infraestructura. Nova i funcional.

CONCEPTE D’INFANT

 Al llarg d’aquests anys de formació universitària en educació infantil hem tractat diverses vegades, en diverses assignatures, el concepte d’infant. D’aquesta manera hem anant construint una imatge d’infant amb aportacions de diferents autors i teories (neurociència, psicologia, cognitivisme, socioemocional, etc.). Així el meu concepte d’infant s’ha anat enriquint gràcies a aquesta teoria, i ara més amb les pràctiques en una realitat educativa. I continuarà evolucionant fins acabar la carrera, i en un futur quan faci feina de mestra. Jo penso que un infant és un ésser capaç de tot, malgrat la seva curta edat. Un infant té moltes capacitats innates, i d’altres que adquirirà amb el contacte amb l’entorn i la societat. Un infant és explorador i investigador per naturalesa, com un petit científic que aprèn les coses de la vida mitjançant l’experiència. Un infant és social des del naixement i gràcies, també, a aquestes relacions amb  iguals i amb adults es va desenvolupant a nivell personal i cognitiu. A més, un infant és capaç d’ensenyar i sorprendre als més grans, no sent només un ésser receptor de coneixements. Els infants són creatius i innocents, però també mostren una personalitat pròpia que també marca el seu desenvolupament integral.

LES MEVES PORS

10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix:

1.    Com em sento prèviament a iniciar les pràctiques?

2.    A què tinc por respecte a la meva actuació amb els infants?

3.    Podré integrar-me i adaptar-me fàcilment a l’activitat de l’escoleta, o pel contrari em costarà temps?

4.    La mestra tutora em deixarà participar en totes les rutines i activitats de l’aula o estaré d’observadora en alguns moments?

5.    Com acolliran els pares i familiars el fet de tenir una practicant amb els seus fills?

6.    Tindrem realment un temps i un espai diari per reunir-nos les practicants del centre per comentar com ens va i fer feines en grup?

7.    Podrem les practicants participar en qualque claustre de l’escoleta?

8.    Podrem les practicants aportar idees o activitats a les programacions i projectes?

9.    Establiré una bona relació amb la mestra tutora?

10. Quines coses puc aprendre d’aquesta nova experiència?

Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes:

1.    Com em sento prèviament a iniciar les pràctiques?

La meva sensació com a practicant és d’incertesa. Tinc moltes idees i coneixements teòrics adquirits durant els estudis, però sé que la pràctica en el dia a dia d’una escola es un tant diferent. A més, cada centre és diferent, depenent dels recursos i possibilitats que tinguin. No sé si l’escoleta assignada compleix les estratègies i les pedagogies més ideals que ens han ensenyat a la carrera fins al moment. Per això, tinc dubtes de com actuar en segons quines situacions, resultat de la inexperiència. Em sento intranquil·la pel que seran les pràctiques perquè encara no tinc seguretat, i crec que serà així fins que agafi una rutina. Tot i això, tinc molta il·lusió i ganes d’estar amb els infants, aplicant el que he après i aprenent d’ells.

2.    A què tinc por respecte a la meva actuació amb els infants?

Jo tinc experiència amb infants però de més edat (5-8 anys), tant de cuidar-los com de ensenyar-los. Així que els infants que trobaré a l’escoleta són més petits i tenen unes necessitats diferents. No importen els coneixements més específics com les matemàtiques, coneixement del medi, etc., sinó que és més destacable treballar i aprendre mitjançant les rutines i la globalitat d’àrees, perquè sigui significatiu l’aprenentatge. Així que tinc por de com tractar als infants o a no saber què fer amb ells, ja que tinc una fonamentació teòrica sòlida, però la realitat és més complicada perquè no tot potser tan ideal com es voldria. Vull tenir iniciativa, que la mestra vegi que tinc ganes de participar i aprendre, però sense mostrar-me massa decidida, com al mateix nivell de la tutora. Tinc por de no saber trobar el límit o la mesura justa en aquests aspectes.

3.    Podré integrar-me i adaptar-me fàcilment a l’activitat de l’escoleta, o pel contrari em costarà temps?

Aquesta és una pregunta que també em preocupa bastant, ja que és important, com a practicant, integrar-me i estar còmoda amb tota l’escoleta (altres mestres, auxiliars, altres practicants, famílies, etc.) i no només amb la tutora d’aula (encara que sigui amb la que passaré més temps. Jo posaré tot de la meva part, perquè sé que el treball en equip en aquesta professió és vital, però no depèn solament de jo sinó que en aquest aspecte també s’ha de pensar en els caràcters que tinguin el personal, o en la disponibilitat que aquest tingui per les practicants (ens vegin com una ajuda i no com una molèstia).

Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

La manera més practica de respondre la resta de preguntes (i també les tres anteriors) és esperar a que passin els primers dies en l’escoleta, ja que, més o menys, ja es podrà intuir com serà l’estància fins a juny. Els primers dies serveixen d’adaptació i per recopilar informacions rellevants com les rutines que segueixen, la filosofia de centre, la manera que tenen d’organitzar-se, la realitat que es viu en cada aula, etc. Així que hauré de tenir una actitud atenta i predisposada per no perdre detall i actuar de la manera més correcta segons la visió de l’escoleta. 

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:

1. Organitzar situacions d’aprenentatge

-Positius: Treballar a partir de les representacions dels alumnes, i Treballar a partir dels errors i els obstacles en el aprenentatge.

-Negatius: Conèixer, a través d’una disciplina determinada, els continguts que hi ha que ensenyar i la seva traducció en objectius de l’aprenentatge, i Construir i planificar dispositius i seqüències didàctiques. 

2. Gestionar la progressió dels aprenentatges

-Positius: Establir vincles amb les teories que sustenten les activitats de l’aprenentatge, i Observar i avaluar als alumnes en situacions d’aprenentatge, segons un enfocament formatiu.

-Negatius: Establir controls periòdics de competències i presa de decisions de progressió, i Adquirir una visió longitudinal dels objectius de l’ensenyament. 

3. Elaborar dispositius de diferenciació

-Positius: Fer front a l’heterogeneïtat en el mateix grup-classe, i Desenvolupar la cooperació entre alumnes i certes formes simples d’ensenyança mútua.

-Negatius: Compartimentar, expandir la gestió de la classe a un espai més ampli, i Practicar un suport integrat, treballar amb els alumes amb grans dificultats.

4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

-Positius: Fomentar el desig d’aprendre, explicitar la seva relació amb el coneixement, el sentit del treball escolar, i desenvolupar la capacitat d’autoavaluació del alumnat, i Instruir i fer funcionar un consell d’alumnes (consell de classe o de centre) i negociar amb ells diversos tipus de regles i d’acords.

-Negatius: Oferir activitats de formació opcionals, “a la carta”, i Afavorir la definició d’un projecte personal del alumne.

5. Treballar en equip

-Positius: Elaborar un projecte d’equip, de representacions comuns, i Impulsar un grup de feina, dirigir reunions.  

-Negatius: Formar i renovar l’equip pedagògic, i Afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, practiques i problemes professionals. 

6. Participar en la gestió de l’escola

-Positius: Organitzar i fer evolucionar, en el mateix centre, la participació dels alumnes.

-Negatius: Elaborar, negociar un projecte institucional, i Coordinar, fomentar una escola amb tots els components (extraescolars, del barri, associacions de pares, professors de llengua i cultura d’origen).

7. Informar i implicar als pares

-Positius: Implicar als pares en la valorització de la construcció dels coneixements.

-Negatius: Afavorir reunions informatives i de debat, i Dirigir les reunions.

8. Emprar les tecnologies de la informació

-Positius: Comunicar-se a distància a través de la telemàtica, i Utilitzar els instruments multimèdia en l’ensenyament.

-Negatius: Explotar els potencials didàctics dels programes en relació amb els objectius dels dominis de l’ensenyament.

9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

-Positius: Participar en la creació de regles de vida comuns referents a les regles de la disciplina en el centre, les sancions, i Desenvolupar el sentit de la responsabilitat, la solidaritat, el sentiment de la justícia, l’apreciació de la conducta.

-Negatius: Prevenir la violència en l’escola o en la ciutat, i Analitzar la relació pedagògica, l’autoritat, la comunicació en classe. 

10. Organitzar la pròpia formació continua

-Positius: Negociar un projecte de formació comú amb els companys (equip, escola, xarxa), i Implicar-se en les tasques a nivell general de l’ensenyament o del sistema educatiu.  

-Negatius: Establir un control de competències i un programa personal de formació continua propis, i Acceptar i participar en la formació dels companys.

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

ABANS D’ANAR AL CENTRE

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

Per jo, un bon/a mestre/a ha de ser:

• Atent.
• Organitzat.
• Sensible.
• Practicant de l’escolta activa. 
•  Innovador.
• Actiu i dinàmi
• Amb formació continua (reciclatge).
• Creatiu.
• Bon comunicador (amb infants, famílies, altres mestres, etc.).

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

Personalment, crec que els mestres que treballen en aquestes dues franges d’edat tenen un perfil semblant, ja que en els dos casos se’ls forma per ser mestre en l’etapa d’educació infantil. Ambdós requereixen tenir les característiques esmentades anteriorment, i possiblement qualcuna més, per exercir de mestres. Tot dos han de sentir vocació per la seva professió.

Alguna diferència pot radicar en els estudis, ja que per treballar en 0-3 anys pots tenir simplement el cicle de formació professional superior en educació infantil i no fa falta la carrera de mestre d’infantil, com és en el cas d’un mestre de 3-6 anys. Aquest darrer podrà treballar en ambdues franges, al contrari dels mestres de 0-3 anys destinats només a aquestes edats.

Per altra banda, un mestre de 0-3 anys ha de fomentar molt les rutines personals diàries, com rentar-se les mans abans de berenar, dinar sempre a una mateixa hora, dormir unes hores determinades, etc. En canvi, un mestre de 3-6 anys haurà de fonamentar rutines personals però també d’ensenyament-aprenentatge de coneixements, ja que al currículum s’estableixen uns objectius i continguts que es compleixen amb assignatures més concretes com pot ser l’expressió plàstica-artística, les matemàtiques, anglès, etc. 

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:

1.    Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.

A l’aula d’1-2 anys hi ha una al·lota jove però amb experiència (deu anys d’educadora en escoletes). És una mestra amb moltes idees, i coneixedora de quines funcionen millor o quines no es poden fer segons el grup o els recursos. Es tendra i carinyosa amb els infants a l’hora de xerrar-los, però també sap quan es convenient renyar o elevar el to de veu quan els infants no fan cas o tenen “rabietes”. És organitzada amb les programacions i activitats, és ordenada amb les juguetes i objectes personals dels infants, i és neta amb els infants (utilitza guants en els canvis de bolquers, es renta les mans després d’un canvi, neteja les taules mentre dinen perquè no s’embrutin les mans, etc.) i l’aula.

Crec que és un bon exemple a seguir per a aprendre a ser i a fer de mestra. Compleix les característiques anomenades anteriorment al perfil inicial d’un bon mestre (i inclús més). 

2.    Quin tipus de mestre vols ser?

Després d’haver contestat les preguntes anteriors sobre el perfil del mestre d’infantil ideal, tinc clar que vull aconseguir tenir tots els trets anteriors, i alguns més, per poder gaudir de la meva futura professió amb èxit.

Vull ser una mestra dedicada als seus alumnes, amb més vocació que professió. Vull ser una mestra: moderna però que alhora sàpiga aprofitar les tradicions populars, respectuosa amb les diferències de tots els infants, innovadora i plena d’idees noves però també treballant els aspectes bàsics del currículum, observadora i reflexionadora del què veig cercant respostes o millores, etc. 

3.    Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

La imatge de mestre ideal que tenia al principi d’iniciar els meus estudis d’infantil és molt semblant a la que tinc actualment, ja que des d’un primer moment tenia referents de mestres d’infantil que m’havien marcat per la seva manera de ser o de fer en la meva infància, i jo volia ser com elles en acabar els meus estudis: capaces de quedar en el record dels infants, i a poder ser de forma positiva.

En tot cas, puc dir que he millorat o enriquit el concepte de mestre ideal gràcies a les diferents assignatures que formen el grau en educació infantil, ja que han anant sorgint conceptes i idees que m’eren desconegudes o no tan familiars, i vistes des del punt de vista d’una futura mestra i no com alumne o infant. Per exemple, ara puc dir amb decisió que un bon mestre ha de ser integrador de totes les característiques físiques i psicològiques que marquen i diferencien cada infant, o que el bon mestre ha d’establir vincles afectius amb els infants perquè aquests es sentin segurs i tinguin un referent a l’aula. 

UNA JORNADA A L’ESCOLETA

La jornada ordinària a l’escoleta comença a les nou del matí, però a aquestes hores ja fa estona que infants i educadores estan en marxa amb l’escola matinera. A les nou s’entra a l’aula corresponent i es treuen juguetes i s’interactua amb els infants mentre la resta van arribant. El límit són les nou i mitja perquè a aquesta hora comença el ritual  de “Bon dia!” durant uns quinze minuts. En aquest es dóna el bon dia a tothom, es canta i es recompta qui ha vingut i qui no. A les deu menys quart es comença a preparar els infants pel berenar (sempre de fruita).Després del berenar ve l’activitat principal del dia que és diferent cada dia de la setmana (taller, estimulació lingüística, psicomotricitat, etc.), i es realitza uns quaranta minuts. A les onze menys quart es surt al pati si fa bon temps, sinó es fa una altra activitat dins l’aula. En tornar del pati, es fa canvi de bolquers i es renten mans i cara. Així ja estan preparats per al dinar que comença a les dotze menys quart. Mentre esperem que vingui l’auxiliar de cuina amb el carro del menjar, anem col·locant els infants a la seva corresponent cadira, es posen baveralls, i es canten cançons per tenir-los entretinguts i que l’espera no sigui tan llarga. En acabar el dinar anem cridant infants un per un (primers els que esperen pacientment asseguts a les cadires) per rentar-los de nou mans i cara, i canviar-los de muda si es necessari (si s’han tacat o mullat menjant); i els anem llevant sabates i posant en el seu corresponent llit, donant xupa als que encara l’usen per dormir. Quan ja estan tots rentats, ajudem a dormir als que els hi costa més, però mínimament perquè es vol fomentar l’autonomia. Així sobre la una els infant estan acostats, i les mestres aprofiten per recollir baveralls i mudes netes ficant-les a les motxilles o bosses per a que les famílies s’ho duguin, preparen les programacions o activitats, o dinen en l’aula mentre vigilen els infants. Sobre les tres menys quarts es comença a despertar als infants, si no s’han aixecat abans, i se’ls canvia els bolquers i se’ls renta les mans i la cara de nou. A les tres, més o menys, es berena, i després es juga amb diferents juguetes fins que van arribant pares o familiars a recollir-los (els que no vénen a la una o a les tres, poden recollir-los fins a les cinc que tanca l’escoleta).

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1. Què fan els infants en un dia típic? Els infants segueixen unes rutines de menjar (en quant horaris i dieta), d’higiène (rentar-se les mans abans de berenar, embrutar-se el mínim, estar net de pipis o caques, llevar mocs, etc.), d’activitats setmanals (psico, contes, joc heurístic, etc.), de son (mateix horari de descans), i, sobretot, de joc (entre ells, amb la mestra, sols amb una joguina, al pati, amb la natura, etc.). 

   2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar? Aquestes coses vénen marcades pel projecte educatiu que reaitza l’empresa que gestiona l’escoleta: Estudi6. L’escola té una filosofia educativa que segueixen totes les mestres a les aules, així hi ha una correlació entre el que es fa a un grup i a un altre, ja que les mestres estan coordinades per programar activitats, crear unes normes comunes, etc. Però dins cada classe, cada mestra dirigeix el grup segons el seu parer, tenint uns forma diferent per ressoldre conflictes, per fer menjar a una infants, per fer un plafó, etc., però sense perdre de vista els objectius prevists per tot el claustre i que marca el currículum. 

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden? Als infants els ajuda molt en el seu aprenentatge que els deixin experimentar (sense posar-se en perill) amb l’entorn (companys, natura, centre, joguines, etc.). D’aquesta manera es fomenta la seva autonomia i el seu desenvolupament com a persones. Però també els ajuda que els hi marquin pautes o normes en determinades ocasions, així les mestres deixen ben clar el que es pot fer o no, el que està ben fet o el que no, etc. Els infants reben el missatge (es pot veure en el seu rostre), i intenten fer-lo bé a la pròxima per rebre una felicitació per part de l’adult. També els ajuda que les mestres siguin comprensives, sensibles i atentes amb ells per saber quan no estan contents, quan estan malalts, quan volen contacte amb adults, etc. 

   4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona? Les aules són diferents segons l’edat del grup. Les de nadons es una sala amb dues estancies, la principal on estan els materials,juguetes, canviador, armariets, etc., i una més petita tancada amb una porta corredissa perquè no  hi hagi llum que és on es troben les cunes per l’hora de dormir. Les aules d’1-2 anys estan dividides en tres: una petita on es troben els lavabos, vàters petits, i els llits arreplegats; una altra que és el menjador propi; i la part principal que es zona de joc i de canvi de bolquers. Les classes de 2-3 anys són una sala gran on es duu a terme l’activitat diària, i una part que són els banys connectats entre les dues aules. El pati és aprofitats per tots els infants de l’escoleta, però els nadons tenen la seva part limitada amb valles perquè no s’escapin. En el pati trobam una part d’arbres i sorra on els infants poden jugar amb les pales i poals o poden fer transvasaments de pedres i sorra a unes ampolles de plàstic reciclades penjades a la paret. La resta del pati s’aprofita perquè els infants vagin en moto o bici (per desenvolupar l’activitat motora), s’amaguin, juguin amb les pilotes, juguin amb uns volants de cotxe que hi ha penjats a la paret, pintin a unes pissarres amb guixos, etc. L’escoleta té un horari establert per a cada franja d’edat, ja que les activitats, menjars o necessitat que tenen els infants són diferents. Així cada tutora de classe sap que ha de fer primer cada dia, seguint unes rutines que amb el temps van interioritzant els infants. Les mestres d’aula inicien les activitats, i hi ha un temps per realitzar-les que solen complir, però saben que hi ha vegades, per diversos motius (desmotivació dels infants, son, material escàs, sorgiment de dubtes, etc.), que les activitats s’han de finalitzar abans o allargar. Respecte als problemes o entrebancs que puguin sorgir en el dia a dia, no sé com es solucionen ja que encara no he presenciat cap ni al centre ni a l’aula, però supòs que es cercarà ajuda o consell en altres companys del centre.   

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?Els infants interactuen entre ells mitjançant gestos o renous, ja que encara no xerren, i els més avançats només diuen unes poques paraules de forma entenidora. De totes formes ells fan per entendrer-se o fer-se etendre. A vegades, els infants lleven a uns altres les juguetes i qui les tenia comencen a plorar o els peguen, per mostrar la seva molèstia i defensar-se. A l’hora de fer les paus també interactuen i aprenen junts (encara que sigui amb intervenció i ajuda de la mestra), ja que es donen abraçades o besos en la part que han ferit, volent dir que tornen a ser amics. En altres ocasions quan un infant està trist o desconsolat perquè vols estar amb els pares, alguns van al seu costat i l’ofereixen joguines, l’agafen la xupa si li cau dels plors, li xerren (encara que no s’entenguin les paraules que diuen), etc.; això ens indica que els infants, per petits qie siguin, tenen empatía encara que en altres aspectes siguin egocentristes. També hi ha infants que són més independents en el seu joc o activitat, i els agrada més jugar amb una joguina al perfil de la finestra o mirar-se al mirall; però s’inclouen en el joc de tots si els crides o els hi donen lloc en aquest. En general, crec que les conquestes que es fan en aquestes edats són més a nivell individual ja que és rellevant l’experimentació amb l’entorn, tot i que les relacions amb els companys i els adults també ajuden al seu creixement personal.

   6. Com interactuen amb el mestre/a? Els infants tenen molt arrelat la persona referent de l’aula: la tutora. Encara que també facin cas a altres mestres o a jo mateixa, no és la mateixa vinculació. Juguen, canten, comparteixen paraules, deixen que els canviïs, etc., però quan estan trists, cansants, tenen son, etc., cerquen el recolzament de la tutora. Estan contents i riuen amb altres educadores, però quan veuen la tutora somriuen d’una forma especial. Quan la tutora seu en terra, i es posa al seu nivell, els infants s’acosten a ella amb juguetes en la mà per a que les amagui, les possi en marxa, faci renous si són animalets o cotxes, etc., i ella els hi respon però no massa temps de forma individualitzada perquè sinó no agafen autonomia personal. Quan els canvia els bolquers també hi ha interacció ja que molts porten un objecte a la mà i la tutora els hi diu coses referents a aquest, o altres ploren durant el canvi i la tutora intenta calmar-los amb paraules, pesigolles, cançons, etc. A l’hora de dormir, la tutora acarona o balancetja als infants que els hi costa més, per tal que notin que ella està al seu costat, donant-los tranquil·litat i seguretat. A més, ara alguns infants han après ha dir el seu nom i la criden repetidament, i ella els hi respon de forma graciosa per a que riguin. 

   7. Com s’interectua amb les famílies? Les formes de relació amb les famílies són diverses. Una és personalment quan els pares o familiars duen o recoeixen els seus infants de l’escoleta. És la millor manera ja que les coses queden més clares perquè xerren directament amb la tutora, tot i que no hi ha temps per a tots en un mateix dia. Una altra opció, per a pares o familars que no coincideixen amb la mestra és informar-se mitjançant tots els plafons que hi ha a l’entrada de la classe. Uns informen sobre si els infants han dinat bé o no, si han fet deposicions, si necessiten objectes personals d’higiène (muda, bolquers, etc.); altres mostren el menú setmanal que mengen els seus nins; altres diuen els dies que hi ha psicomotricitat per a que duguin xandall; els murals amb les activitats que han fet els infants a l’aula; etc. També es pot parlar amb els familiars mitjançant telèfon; el número està a diversos cartells repartits per l’interior de l’escoleta a mà dels familiars per si tenen qualque dubte, suggeriment, etc. Les relacions solen ser comprensives respecte la situació familiar, l’economia, etc., tractant amb respecte sempre la família, però dient les coses clares. La família ha de cooperar amb l’escoleta en l’educació dels infants. 

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres? Aquesta escoleta té un pla d’adaptació durants les primeres setmanes de curs. Consisteix en anar incorporant infants d’un en uno o de dos en dos (per necessitats laborals del pares) a la rutina de l’escoleta. Dia a dia es van afegint infants, i els primers dies només estan una horeta i mitja i es va augmentant l’horari poc a poc. En un principi no queden a dinar o a dormir, i se deixa que els infants duguin xupa o qualque objecte que usen a a casa (manteta, peluix, etc.). Quan la majoria ja estan normalitzats dins la vida diaria de l’escoleta, comencen a fer l’horari ordinari amb totes les rutines (berenar, jocs, dinar, dormir, activitats, etc.). Respecte als mestres, no presenten cap pla d’acollida, però quan les practicants de la UIB arribaren la coordionadora ens presentà tot el personal docent i no docent de l’escoleta, i crea un docuement on informava als pares que des d’ara fins a juny estaríem nosaltres aprenent amb els seus infants, de manera de presentació i benviguda. Els col·locaren a les portes de les aules on hi ha practicants. 

COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?

 

Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

La principal diferència radica en que l’escoleta on aniré compren la franja d’edat de 0-3 anys, i per això l’edifici serà més petit perquè no ha d’acollir tants d’alumnes com una escola on van infants d’infantil (3-6 anys) però també de primària. Així totes les sales i aules es destinaran als petits i a les mestres, sense haver de compartir amb alumnes més grans. Els equipaments seran específics per aquestes edats (cantons de les portes reforçats, canviadors de bolquers, juguetes més infantils, etc.). També penso que l’escoleta tindrà una fatxada i uns exteriors nous i moderns perquè només fa dos anys que està construïda, pel que he pogut saber. El pati no crec que sigui molt gran perquè només ha d’acollir sis grups classe, i els nadons no sé si sortiran a aquest. Per últim crec que l’ambient de l’escoleta serà íntim, acollidor i familiars, ja que al no haver-hi molts infants ni moltes educadores les relacions seran més estretes entre tots, i les famílies tindran un paper molt participatiu i col·laboratiu.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

En general, la meva acollida al centre ha estat bona. El primer dia ens va rebre a les practicant la coordinadora del centre, a la qual ja coneixíem del dia de la primera visita al centre prèvia al començament de les pràctiques.

Així, no coneixíem quin grup d’infant ni quina tutora ens tocaria. Una vegada ens havia saludat la coordinadora, van anar passant mestres i auxiliars de l’escoleta, així vàrem anar coneixent el personal. La meva tutora no va passar en el moment que estàvem al hall, així que la coordinadora em va dirigir fins l’aula que m’havia tocat a mi (1-2 anys), i en aquell moment va entrar la meva tutora. Ens vàrem saludar amb dues besades, i la coordinadora ens deixà soles.

El primer que em va dir va ser que estava embarassada, i que per això podia ser que en qualque moment es trobés  indisposta o alterada. Aquesta primera informació em va semblar un bon detall perquè la vaig agafar con una mostra de confiança, ja que m’estava contant un fet personal i que compartiria amb jo fins a juny (ja que l’embaràs anirà avançat durant els mesos de pràctiques). Després em va mostrar la distribució de l’aula i com la utilitzaven ells. També em va mostrar tots els murals que tenien exposats a les parets, que eres treballs fets pels infants. A fora també tenien moltes d’informacions, sobretot de cara a les famílies, com el diari de classe o la taula on es mostra les informacions de cada infant (si ha berenat, com ha dormit, si li falta qualque cosa com tovalloles, bolquers, etc.).

En aquest moment, varen anar entrant els primers pares o familiars. La tutora, amablement, em va anar presentant com una practicant de la universitat que estaria amb el grup classe fins juny. Alguns pares ja sabien que vendrien practicants perquè la setmana anterior les mestres havien avisat, així que no els va agafar per sorpresa. Però igualment, vaig veure la cara de qualque mare com de desconfiança. No em va fer sentir bé per una part, però també vaig entendre que els pares volen el millor pels seus fills i a una practicant li falta experiència. Així que vaig decidir que m’havia de guanyar la confiança de tots els pares a través dels seus infants: si ells estan contents amb jo i fan referència meva a les famílies, aquestes normalitzaran la meva presència a la classe.

Més tard, quan els infants ja dormien (sobre la una i mitja), sortirem al hall les tutores, la coordinadora i les practicants, mentre altres mestres vigilaven els infants. Aquesta va ser una estoneta de reunió en el qual les mestres ens van demanar que tal ens estàvem sentint el primer dia. Les practicants ens vàrem sentir a gust i benvingudes. Un altre detall, va ser que la coordinadora va fer un paper amb una explicació als papàs on posava que des d’ara fins a juny hi hauria practicants de la UIB a l’escoleta, i que estàvem encantades d’aprendre amb els seus fills (a l’entrada de cada aula on hi ha practicants va penjar un).

En conclusió, a pesar de la incertesa dels primers moments, no em vaig sentir gaire incòmoda, ja que des del principi la tutora em va fer participar en totes les activitats i rutines del grup. En cap moment em vaig quedar de simple observadora o sense saber que fer. A més, vaig demanar tots els dubtes que m’anaven sorgint a la tutora, ja que vaig veure en ella una actitud receptiva cap a jo (ella em va dir que ja tenia experiència  ensenyant practicants, i que en general estava contenta amb els resultats).

                                                                                                     

Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?

Les idees prèvies que tenia sobre l’escoleta no han estat tan diferides de la realitat. El dibuix s’hauria de modificar bàsicament en el pati, i no pel fet que no sigui gran, ja que té unes dimensions bastant adequades, sinó per la distribució. No és un espai únic, sinó que està dividit de la següent manera: un petit espai tancat, amb sòl de moqueta, i amb juguetes pròpies, destinat als nadons (0-1 anys) que l’utilitzen quan fa bons temps; un espai on hi ha arbres, arena i pedretes dedicat a que els infants juguin i experimentin amb pales, poals i pots (la meitat d’aquesta zona és restringida amb una cadena de pneumàtics pesats per a que els infants no passin); una zona llisa on els infants juguen amb pilotes, motos, bicis o lliure; i una zona tapada per un sostre on es guarden les juguetes, on hi ha un pissarra gran per escriure amb guixos i on hi ha penjats uns volants a les parets simulant als cotxes. Totes aquestes darreres zones es destinen als infants d’1-2 i 2-3 anys, que surten al pati per torns segons les activitats programades (normalment, primer els d’1-2 anys). També he d’afegir una cuina pròpia (ja que vaig pensar que el menjar era dut per un càtering)  i un menjador més gran pels berenars i dinars de les mestres, i per al dinar dels infants de 2-3  anys.