COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?

 

Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

La principal diferència radica en que l’escoleta on aniré compren la franja d’edat de 0-3 anys, i per això l’edifici serà més petit perquè no ha d’acollir tants d’alumnes com una escola on van infants d’infantil (3-6 anys) però també de primària. Així totes les sales i aules es destinaran als petits i a les mestres, sense haver de compartir amb alumnes més grans. Els equipaments seran específics per aquestes edats (cantons de les portes reforçats, canviadors de bolquers, juguetes més infantils, etc.). També penso que l’escoleta tindrà una fatxada i uns exteriors nous i moderns perquè només fa dos anys que està construïda, pel que he pogut saber. El pati no crec que sigui molt gran perquè només ha d’acollir sis grups classe, i els nadons no sé si sortiran a aquest. Per últim crec que l’ambient de l’escoleta serà íntim, acollidor i familiars, ja que al no haver-hi molts infants ni moltes educadores les relacions seran més estretes entre tots, i les famílies tindran un paper molt participatiu i col·laboratiu.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

En general, la meva acollida al centre ha estat bona. El primer dia ens va rebre a les practicant la coordinadora del centre, a la qual ja coneixíem del dia de la primera visita al centre prèvia al començament de les pràctiques.

Així, no coneixíem quin grup d’infant ni quina tutora ens tocaria. Una vegada ens havia saludat la coordinadora, van anar passant mestres i auxiliars de l’escoleta, així vàrem anar coneixent el personal. La meva tutora no va passar en el moment que estàvem al hall, així que la coordinadora em va dirigir fins l’aula que m’havia tocat a mi (1-2 anys), i en aquell moment va entrar la meva tutora. Ens vàrem saludar amb dues besades, i la coordinadora ens deixà soles.

El primer que em va dir va ser que estava embarassada, i que per això podia ser que en qualque moment es trobés  indisposta o alterada. Aquesta primera informació em va semblar un bon detall perquè la vaig agafar con una mostra de confiança, ja que m’estava contant un fet personal i que compartiria amb jo fins a juny (ja que l’embaràs anirà avançat durant els mesos de pràctiques). Després em va mostrar la distribució de l’aula i com la utilitzaven ells. També em va mostrar tots els murals que tenien exposats a les parets, que eres treballs fets pels infants. A fora també tenien moltes d’informacions, sobretot de cara a les famílies, com el diari de classe o la taula on es mostra les informacions de cada infant (si ha berenat, com ha dormit, si li falta qualque cosa com tovalloles, bolquers, etc.).

En aquest moment, varen anar entrant els primers pares o familiars. La tutora, amablement, em va anar presentant com una practicant de la universitat que estaria amb el grup classe fins juny. Alguns pares ja sabien que vendrien practicants perquè la setmana anterior les mestres havien avisat, així que no els va agafar per sorpresa. Però igualment, vaig veure la cara de qualque mare com de desconfiança. No em va fer sentir bé per una part, però també vaig entendre que els pares volen el millor pels seus fills i a una practicant li falta experiència. Així que vaig decidir que m’havia de guanyar la confiança de tots els pares a través dels seus infants: si ells estan contents amb jo i fan referència meva a les famílies, aquestes normalitzaran la meva presència a la classe.

Més tard, quan els infants ja dormien (sobre la una i mitja), sortirem al hall les tutores, la coordinadora i les practicants, mentre altres mestres vigilaven els infants. Aquesta va ser una estoneta de reunió en el qual les mestres ens van demanar que tal ens estàvem sentint el primer dia. Les practicants ens vàrem sentir a gust i benvingudes. Un altre detall, va ser que la coordinadora va fer un paper amb una explicació als papàs on posava que des d’ara fins a juny hi hauria practicants de la UIB a l’escoleta, i que estàvem encantades d’aprendre amb els seus fills (a l’entrada de cada aula on hi ha practicants va penjar un).

En conclusió, a pesar de la incertesa dels primers moments, no em vaig sentir gaire incòmoda, ja que des del principi la tutora em va fer participar en totes les activitats i rutines del grup. En cap moment em vaig quedar de simple observadora o sense saber que fer. A més, vaig demanar tots els dubtes que m’anaven sorgint a la tutora, ja que vaig veure en ella una actitud receptiva cap a jo (ella em va dir que ja tenia experiència  ensenyant practicants, i que en general estava contenta amb els resultats).

                                                                                                     

Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?

Les idees prèvies que tenia sobre l’escoleta no han estat tan diferides de la realitat. El dibuix s’hauria de modificar bàsicament en el pati, i no pel fet que no sigui gran, ja que té unes dimensions bastant adequades, sinó per la distribució. No és un espai únic, sinó que està dividit de la següent manera: un petit espai tancat, amb sòl de moqueta, i amb juguetes pròpies, destinat als nadons (0-1 anys) que l’utilitzen quan fa bons temps; un espai on hi ha arbres, arena i pedretes dedicat a que els infants juguin i experimentin amb pales, poals i pots (la meitat d’aquesta zona és restringida amb una cadena de pneumàtics pesats per a que els infants no passin); una zona llisa on els infants juguen amb pilotes, motos, bicis o lliure; i una zona tapada per un sostre on es guarden les juguetes, on hi ha un pissarra gran per escriure amb guixos i on hi ha penjats uns volants a les parets simulant als cotxes. Totes aquestes darreres zones es destinen als infants d’1-2 i 2-3 anys, que surten al pati per torns segons les activitats programades (normalment, primer els d’1-2 anys). També he d’afegir una cuina pròpia (ja que vaig pensar que el menjar era dut per un càtering)  i un menjador més gran pels berenars i dinars de les mestres, i per al dinar dels infants de 2-3  anys.