CONCEPTE D’INFANT

 Al llarg d’aquests anys de formació universitària en educació infantil hem tractat diverses vegades, en diverses assignatures, el concepte d’infant. D’aquesta manera hem anant construint una imatge d’infant amb aportacions de diferents autors i teories (neurociència, psicologia, cognitivisme, socioemocional, etc.). Així el meu concepte d’infant s’ha anat enriquint gràcies a aquesta teoria, i ara més amb les pràctiques en una realitat educativa. I continuarà evolucionant fins acabar la carrera, i en un futur quan faci feina de mestra. Jo penso que un infant és un ésser capaç de tot, malgrat la seva curta edat. Un infant té moltes capacitats innates, i d’altres que adquirirà amb el contacte amb l’entorn i la societat. Un infant és explorador i investigador per naturalesa, com un petit científic que aprèn les coses de la vida mitjançant l’experiència. Un infant és social des del naixement i gràcies, també, a aquestes relacions amb  iguals i amb adults es va desenvolupant a nivell personal i cognitiu. A més, un infant és capaç d’ensenyar i sorprendre als més grans, no sent només un ésser receptor de coneixements. Els infants són creatius i innocents, però també mostren una personalitat pròpia que també marca el seu desenvolupament integral.