Reflexions sobre l'assignatura...

Per començar, vull dir que aquesta assignatura sí té una relació estreta amb les pràctiques al centre d'infantil, en aquest cas 0-3 anys, ja que tota la feina que hem realitzat s'ha basat en les experiències, aprenentatges, jornades, rutines, pors, etc., que ens han brindat les pràctiques. D'aquesta manera, hem après a valorar les nostres accions dins les aules o al centre en general, perquè realitzar les feines proposades ens feia reflexionar veritablement sobre el què havíem fet, el per què i el resultat. A més, fer-nos conscients de la importància de reflexionar la nostra tasca ens ha ajudat a l'hora d'anar elaborant el nostre diàri de pràctiques, perquè les valoracions que feiem en aquest eren més significatives; tot i que, també s'ha de dir, moltes ocasions sentia que la feina que feia era repetida perquè se'ns demanava el mateix a les feines pròpies del pràcticum i a les d'aquesta assigantura. Un altre fet a destacar que ens ha aportat aquesta assignatura ha estat el fer-nos preguntes. Aquesta és una de les subcompetències que se`ns ha estat valorant en les entrades fetes al bloc, i sincerament vull dir que m'ha costat seguirla, ja que sí que m'he fet preguntes en els meus moments de reflexió quan m'aturava a desconectar un poc en les estones lliures, però després no he estat massa capaç de plasmar-lo en els meus escrits, ja que em semblava que si formulava preguntes serien per emplenar i no perquè ho necessitàs realment en les meves paraules. De totes maneres, sé que és una eina que hauré d'utilitzar com a futura mestra per autoavaluar les meves accions com a docent i l'entorn que envolta la meva tasca educativa. Per això, puc dir que he comprovat amb aquesta assigantura la importància de les preguntes. Per altra banda, aquesta assignatura ens ha servit per adonar-nos de les diferències i contrastos que existeixen entre els centres educatius de les Illes Balears (gràcies a les comunicacions amb Menorca i Eivissa). També hem tengut ocasió de contar amb el relat d'experiències viscudes i de la realitat educativa tan diferent que hi ha a altres països de la Unió Europea com pot ser Itàlia (gràcies a l'Erasmu fet per algunes companyes de classe). Fins i tot, a través de les activitats proposades i els comentaris que hem hagut de realitzar als blocs d'altres companyes, ens hem adonat que cada aula és un món, i que poden sorgir moltes diferències entre aules d'una mateixa escoleta (com ens ha passat a les tres pràcticants de Son Ferriol). Aquest aspecte és positiu per a obrir la ment i no quedar-nos només amb la realitat  que hem vist i tocat, perquè potser la podem idealitzar i no sempre el què hem vist o fet és el millor.

La meva implicació amb l'assignatura ha estat bastant elevada, ja que he intentat fer totes les feines proposades, encara que no es pengessin al bloc, he intentat treballar bastant les competències fent entrades treballades, he penjat les feines al bloc a temps, he assistit a tots els seminaris i a la majoria de classes no obligatòries, etc. I tot això, amb un nivell de cansanci i feina alt, ja que les classes es feien els dijous horabaixa i moltes vegades he sortit directament de l'escoleta cap a la universitat perquè sinó no arribava a temps, i aquest ritme era esgotador i sense espai per desconectar. Penso que hauria estat més profitós faltar un dia a la setmana a l'escoleta per anar a classes, tal i com fan les practicants de FP, perquè moltes vegades he pensat que les classes no m'eren profitoses perquè no les prenia amb ganes i forces. A més, el volum de feian penso que ha estat massa alt, ja que tot i fer feina durant les hores de classe, també havíem de fer més feina per penjar al bloc un setmana sí i una altra també, i això se'ns juntava amb els treballs del pràcticum i les activitats que haguèsssim de preparar per les nostres aules (sense contar les persones que feim feina i ens hem d'organitzar). 

En conclusió, vull dir que tot i haver hagut dificultats  per dur aquesta assignatura, l'he treballada fins al final; i he de reconèixer que m'ha aportat tècniques, eines, coneixements, etc., beneficiosos per la meva feina com estudiant, practicant i mestra. Només espero que els anys vinents tenguin en compte els consells de millora que hem donat les alumnes, al igual que jo tendré presents les indicacions de les professores.

·        

Què ha de passar per a què una mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

Ser mestra és una professió que a més de ser professional es necessita tenir vocació. Això es deu a que no és una feina fàcil, i hem d'evitar cremar-nos amb els pas dels anys. Per això, es necessita paciència, fer molta feina en equip, dur una bona organització, formar-se continuament, tenir actitud en front el canvi i l'evolució, innovar, etc. De tota aquesta feinada en surtirà un bon aprenentatge, perquè la mestra sempre estarà en constant moviment per adquirir nous coneixements. Com veim, el principal ingredient per aprendre és posar ganes i entusiasme per millorar, no donar-ho tot per après i entès. Les mestres són afortunades perquè poden aprendre dia a dia, en tot moment, al igual que els infants. Fer feina amb i pels més petits dóna l'oportunitat d'aprendre d'ells, del treball amb altres docents del centre o d'altres, del propi reciclatge personal i professional, etc. Treballant en l'àmbit de l'educació és molt difícil no aprendre valors, coneixements, relacions, etc., noves, només s'ha de voler.

Així que per a que jo aprengui necessit contagiar-me d'aquestes ganes de fer i aprendre per part de les docents que em trobi en les meves pràctiques o en el meu lloc de feina en un futur. També, ha de sortir de jo aquestes ganes d'acció, i en aquests moments les tenc, i més després d'haver viscut la vida diària d'una escoleta, que sent els infants tan petitons ja saben tant i fan activitats, relacions, etc., molt boniques i significatives. Tenia por de començar les pràctiques i adonar-me que m'havia equivocat d'estudis perquè no estava còmode treballant amb infants o perquè no servís per aquesta feina; però penso que els resultats obtinguts en aquests quasi quatre mesos han estat positius, i només tenc il·lusió per continuar aprenent per ser una bona mestra.

Reflexions i aportacions dels projectes de millora de les meves companyes al nostre

El projecte de millora que estem duent a terme a l’escoleta Son Ferriol és un projecte que sorgeix de les observacions que fan les practicants respecte als materials existents i al seu aprofitament, és a dir, no és un projecte que ens vingui donat pel propi centre, sinó que ens han deixat via lliure per elaborar un projecte que parteix de les necessitats del centre envers els materials.

D’aquesta manera,  els projectes exposats per les nostres companyes de classe que més ens poden donar idees per millorar el nostre són aquells que també treballen la nostra temàtica, encara que sigui des de diverses perspectives. Com per exemple, les nostres companyes de Gianni Rodari que treballen específicament els materials naturals. Nosaltres dins la nostra millora de materials també proposem els jocs i les manipulacions amb aquest tipus de material. El seu projecte està fonamentat en dos laboratoris: un de materials no estructurats de grans dimensions, que han elaborat a la Casa dels Contes del Pati. Aquesta caseta s´ha transformat en el "Laboratori de Construccions" dedicat als més grandets i amb una finalitat més constructiva; i, per altra banda, proposen un altre laboratori en forma de "Prestatgeria Multisensorial" que conté materials naturals que fan renou, diferents olors, etc., i que es pensat per als més petits, per a que facin jocs més manipulatius. Els seus objectius són: treballar els materials, naturals, treballar els sentits, i treballar les interaccions entre infants. Cal destacar que presenten materials mediadors, que han tingut cura en col·locar el material i en que fos innovador, i que han decidit no exposar tots el materials alhora per definir més el joc dels infants. Un altre bastant relacionat ha estat el catàleg de joguines reciclades elaborat per un dels grups de Menorca que tenen com objectius: complementar les joguines plàstic del centre, evitar el consumisme amb tantes joguines comercials, crear joguines per evitar la discriminació per sexe o cultura, donar valor als elements quotidians de la vida diària, i donar importància al reciclatge. Cal destacar que està més centrat pels infants d’una any i exclusivament en joguines, en canvi nosaltres elaborem materials per a tots els infants del centre.

Però també podem agafar idees dels altres projectes explicats, ja que són molt variats i interessants, i com a futures mestres és bo tenir referències d’altres millores per si les podem posar en pràctica en un futur o modificar-les segons les necessitats i característiques de cada centre on estiguem. Per començar, penso que els projectes de creació d’un blog de l’escoleta que estan fent grups d’Eivissa i Menorca és una feina útil pel desenvolupament del centre. Els seus principals objectius han estat posposats ja que primerament s’han hagut de centrar en la motivació i formació de les mestres que presentaven por i desconeixement davant les TICS. En un futur, quan els blogs duguin un rodatge i es facin públics, els objectius seran: apropar-se a les famílies, obrir-se a la realitat educativa, i mostrar el dia a dia de la feina a les escoletes. Un altre projecte és la millora d’una sala de psicomotricitat. Aquest exemple també és útil perquè ha totes les escoletes hi hauria d’haver una sala com aquestes, i potser que en un futur n’haguem de millorar o crear-ne una. El que han fet les companyes del Pont d’Inca ha estat: crear un plafó de normes de la sala i del joc que es recordaran a l’entrada, inventar una mascota que recordarà que hi ha psicomotricitat el dia que toca durant el bon dia, netejar i ordenar els armaris i la sala, posar capses per cada nin per posar els seus calcetins, crear un racó de tranquil·litat amb mosquitera, elaborar un plafó de textures pels més petits (aquest és igual a una de les propostes de materials que nosaltres hem fet, però aquest es realitza i utilitza exclusivament per millorar la sala de psicomotricitat, i no com nosaltres que ho hem fet com un element més de joc i exploració per tots els infants, d’aquí aprenem les diverses aplicacions que pot tenir una mateixa idea), i crear una guia per a que el projecte tingui continuïtat. Totes aquestes accions estan destinades a aconseguir una millor estructuració de la sessió de psicomotricitat per millorar la seva qualitat. Per altra banda, també hem conegut dos projectes que tracten sobre la millora en les relacions escola-família. L’objectiu principal d’aquests projectes és la millora en la confiança, en la comunicació i en les relacions amb els familiars dels infants, de tal manera que aquests es sentin part de l’aprenentatge dels seus nins. Un dels grups (escoleta Toniaina) ha fet diferents accions com: elaborar una guia de relació escola-família consultant una extensa bibliografia, realitzar una enquesta on els pares els han assenyalat quins tallers consideren més interessant per poder-los incloure al programa de l'any que ve, elaboració de plafons actualitzats per a que les famílies observin els avanços dels seus fills, i també han fet un cançoner en CD per a que les famílies les cantin amb els nins a casa. L’altre grup (escoleta s’Arenal) s’ha dedicat a fer reunions (tres) on s’han tractat temes que preocupen els pares (el no saber dir no als nins, les complicacions a l’hora del dinar, la manera de contar els contes, etc.). Tot dins un ambient distens amb berenar inclòs, per a crear un bon clima de confiança. També hi hagut projectes de millora del pati. Aquesta temàtica també és interessant ja que moltes escoletes no aprofiten bé aquest espai, com passa a la nostra, i pot ser una molt bona idea fer un projecte envers això. A nosaltres se’ns va oferir fer aquest projecte que ja tenia en ment el nostre centre però la manca de recursos materials i, sobretot, econòmics ens limitava massa per només centrar-nos en aquest espai; de totes maneres, alguns dels materials elaborats dins el nostre projecte estan pensats i fets per aquest espai. En els casos exposats per les nostres companyes, unes no han tingut cap problema a l’hora d’aconseguir els recursos necessaris perquè han trobat els medis i la col·laboració adequada sense gastar massa (grup d’Eivissa); i l’altre cas només han realitzat la proposta però no la duran a terme perquè l’escoleta els ha dit que en aquests moments els hi manquen recursos monetaris i humans per muntar les idees (escoleta Teringa). En el cas d’aquest darrer exemple presenten els següents objectius: oferir més material als infants, i que siguin més variats, disminuir els conflictes entre els infants, i enriquir el moment de joc lliure. Algunes de les millores que volen instaurar els grups són: un racó de teatre, un racó de tubs transparents per ficar coses dins i observar el que passa, un racó de més intimitat, amb teles, un rocòdrom, i una pissarra a la paret. Un altre projecte molt interessant i que ha agradat a la majoria de les companyes de classe ha estat el de la Senyora Poesia. Aquest projecte, que l’està dut a terme un dels grups de Palma, tracta de millorar l'horari de sortides (12h-13h). La Senyora Poesia, acompanyada del seu cofre és el personatge conductor, que cada vegada proposa una activitat diferent. Han treballat el silenci, relaxació i l'escolta, a través d'una sessió de relaxació amb música i coixins. Han treballat onomatopeies a través de la vareta màgica que ens converteix en animals. Han treballat endevinalles, cançons i danses populars, poemes. Han fet recitals, han contat contes tant amb titelles com sense. Han treballat els ritmes. Les famílies es veuen involucrades en ocasions demanant-los materials per poder a terme qualcunes activitats. La temàtica és complicada, per això els nadons no la realitzen (dinen o dormen a aquestes hores) i els que més l’aprofiten són els de 2-3anys. Els seus objectius la iniciació i familiarització amb el llenguatge, l’expressió corporal, la cultura a traves dels contes i les danses populars, i implicar a les famílies.

Aquests han estat els projectes exposats per alguns dels grups de diferents escoletes de les tres illes. No són els únics, però la resta els coneixerem més endavant en el darrer seminari del Pràcticum on mostrem la nostra feina. De tots podem aprendre molt i agafar moltes idees. És increïble les bones feines que es poden fer o pensar, en el cas de que no es puguin dur a terme, encara que hi hagi recursos mínims. De tots els nostres projectes, hi haurà alguns que funcionaran millor, altres que necessitaran una avaluació i feedback més profund, altres que tindran continuïtat altres que no, etc. Però de totes maneres, he de donar l’enhorabona a totes les companyes!

Per altra banda, les nostres companyes del itinerari B que són les al·lotes que ja han realitzat anteriorment aquestes pràctiques de 0-3 anys, han fet una feina de recerca i d’aclariment envers els projectes de millora, les bones pràctiques, la innovació, etc. El que ens ha aportat les seves informacions recercades i les seves explicació d’aquestes són: una bona fonamentació teòrica on es defineixen i es donen la importància que tenen conceptes com innovació educativa, canvi, etc. També ens clarifica les diferències entre un pla de millora, accions de millora o bones pràctiques.  Una altra gran aportació ha estat un llistat de projectes de millora classificats en les dues etapes d’educació infantil: 0-3 anys i 3-6 anys. Aquest són projectes diversos (estimulació en la primera etapa, traspàs d’una etapa a l’altra, escola-família, medi ambient, etc.) que s’han dut a terme i que ens poden servir de model per un futur, a més estan ben planificats i organitzats. I, encara que no ens ocupi tant, també n’hi ha per primària, que sempre podem mirar i intentar adaptar pels més petits si ens semblen bons i beneficiosos. A més, també s’han dedicat a analitzar a fons uns dels projectes per a que puguem veure com ha de realitzar-se un projecte correctament, amb tots els seus apartats. Les conclusions a les que ens fan arribar és que la majoria de projectes que hi ha per la xarxa o als centres no presenten una avaluació, i això és inacceptable. Una de les nostres feines com a practicants dins els nostres projectes de millora és fer una bona avaluació continua d’aquest, per veure el què funciona o no, el què es podria millorar, què s’ha de modificar o adaptar, què s’ha d’eliminar, etc. Per últim, per dur a terme un bon projecte de millora hem de fonamentar-nos en la teoria que sustenti les nostres idees i les facin creïbles i possibles.

MAPA CONCEPTUAL DELS CONEIXEMENTS ASSOLITS:

 

Revisió del meu contracte de pràctiques

El contracte que vaig elaborar abans de començar les meves pràctiques va ser aquest:

Jo Yolanda Hernández García en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:

Necessito millorar, sobretot, en alguns aspectes relacionats amb les competencies següents:

-Elaborar dispositius de diferenciació.

- Gestionar la progressió dels aprenentatges.

-Informar i implicar els pares.

- Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

Em proposo els objectius:

• Gaudir de l’experiència d’ensenyament-aprenentatge a l’escoleta.
• Aprendre sobre l’organització d’un grup-classe, la preparació d’activitats, les eines i suports d’un mestre, etc.
• Establir bones relacions amb el personal del centre i amb les companyes practicants.
• Extreure informació (observant, entrevistant, documentant, etc.) per dur a terme els projectes proposats per la UIB (projecte de centre, d’aula, de millora, etc.).
• Ampliar els recursos i metodologies per utilitzar amb els infants.
• Aprendre a controlar el contacte amb les famílies.

Per aconsegui-ho: observaré els infants i les educadores, demanaré dubtes a les mestres, compartiré experiències amb altres companyes practicants, mantindré contacte amb el tutor de la UIB, recordaré l’après fins al moment als estudis de grau de mestre d’infantil, tindré una actitud activa i receptiva, faré hipòtesis i intentaré comprobar-les, etc.

La meva reflexió, fins al moment, és que crec que m'he implicat molt per aconseguir aprendre i millorar de totes les experiències que em donen els infants i el fer feina en una escoleta. Com vaig dir, per aconseguir-ho, he seguit tots els recursos dels quals disposava (tutor UIB, tutora d'aula, observacions, documentacions, etc.). Un dels aspectes que més m'interessava treballar era la comunicació i la relació amb els pares o familiars. Crec que poc a poc, em van agafant confiança, i jo em sento més segura per explicar-los la jornada del dia dels seus infants o per informar de qualque incidència (caiguada, mossegada, falta d'objectes personals, actitud o comportament del seu nin, etc.). Però penso que aquest aspecte el puc millorar més amb els anys de treball en aquesta professió, coneixent diferents tipus de pares (col·laboratius, reservats, desconfiats, etc.). Un exemple clar d'això, és que fa unes setmanes que jo escric el diari d'aula per mostrar el què han fet els seus infants o per recordar que duguin qualque cosa que necessitam; i alguns pares em vénen i em demanen coses sobre les que he escrit, senyal de que s'interessen pels infants i entenen les meves indicacions. 

Quant als objectius que em vaig plantejar, vaig també acomplint alguns, com per exemple, i primeríssimament, gaudir de l'experiència de poder viure una realitat educativa; establir bones i/o correctes relacions amb el personal del centre, tot i que,com passa a la vida fora de l'escoleta, hi ha persones amb les que estableixes relacions més properes pels caràcters o per les idees educatives semblants; i aprendre organitzar el grup-classe o programar i dur a terme activitats adequades o adaptades a les necessitats del grup. Aquesta darrera és la que més estic treballant darrerament, ja que he realitzat mitja programació del mes per dirigir jo aquestes activitats, d'aquestes situacions és d'on treuré més profit contant amb les correccions constructives de les mestres, observant el benefici que treuen els infants d'aquestes, etc. Però penso que aquest aspecte també el perfeccionaré amb els anys de feina amb infants, perquè aniré realitzant noves activitats, actualitzant les que ja tinc, adaptant-les als diferents grups que tingui, compartint idees amb altres docents, etc. 

En conclusió, crec que vaig per bon camí per complir les metes que em vaig proposar.

Quin aspecte desenvolupam al nostre projecte de millora?

A l'escoleta de Son Ferriol, les practicants de la UIB treballant de manera conjunta i coordinada hem decidit aplicar les possibles millores envers els materials del centre. No és que els que hi ha no siguin bons o adequats, sinó que volem ampliar la quantitat i la varietat d'aquests, incloent també juguetes i objectes de materials reciclats, naturals i manualitats. Com volem que sigui un projecte que es pugui fer realitat, no volem adornar-lo massa per a que sigui més "bonic"; volem aprofitar el que hi ha a l'escoleta i, si escau, modificar-lo o canviar-lo. Aquesta necessitat emergent envers el material es present a diferents racons i espais del centre, per això, actuarem dins les aules on cadascuna fa pràctiques (adaptant els materials i les noves propostes a les edats dels infants); al hall que és un punt de reunió entre grups-classe on els infants surten a jugar en algunes ocasions o on es fan activitats conjuntes amb tots (com la jaia quaresma); i al pati on mirarem de millorar l'espai on els nadons passen una estoneta quan fan bon temps, ja que tenen menys materials i possibilitats que els més grans. 

 A continuació, presentaré els canvis concrets que pensem i volem realitzar:

HALL

Racó de les disfresses:

* Posar a l’abast dels infants els materials de forma que hi arribin.

* Que les capses, on tenen també material complementari de les disfresses, siguin més baixes perquè arribin a tot el material dels fons. I per altra banda, transparents, perquè d’aquesta forma li felicitem als infants que vegin el qui hi ha de dins. A més, que cada una de les capses estigui identificada amb la imatge que li pertoqui, i si ho troben pertinent, també s’identifiqui amb les grafies.

* Que el mirall que està penjat a la paret, sigui més gros, ja que ara es quadrat i petit, i els infants no poden veure’s. A més, gràcies a aquest canvi facilitaríem que el camp visual dels infants sigui més ampli i es puguin comparar amb els seus companys. Així mateix, facilitaríem amb aquesta millora que l’infant pugui conèixer l’espai on està des d’una altra perspectiva, estimulant així el concepte d’espai i posició.

* Tot l’espai, inclòs la paret on està al racó de disfresses, destinar-lo única i exclusivament per aquesta fita, donant identitat a aquets racó. Així els infants el podran reconèixer, ja que ara està tot barrejat amb els murals que elaboren els infants de cada aula.

Per tant, proposaríem per aprofitar l’espai on els infants pengen les feines, separar-ho amb un sofà mòbil que tenen al propi hall. Així el racó de les disfresses no perdria la seva identitat, i a més, destinaríem l’altre espai com a racó de l’art. D’aquesta forma podríem també aprofitar el sofà perquè els infants s’asseguessin a l´hora de disfressar-se.

Racó de l’art:

* En primer lloc, empraríem aquest racó per penjar les feines dels infants perquè els familiars les vegin. En segon lloc, proposaríem que les prestatgeries que tenen al hall les posessin en aquest racó amb les pintures, plastilines i demés materials, que ja disposa el centre, perquè puguin jugar els infants. D’aquesta manera quedaria més organitzat. Finalment , col·locaríem les taules, que ja tenen just davant d’aquest racó.

Racó de contes i representació:

* En aquest cas és un espai que volem introduir nou nosaltres, però que, al mateix temps, aprofitarem el material que ja tenen i l’organitzarem.

Per tant, primer haurem d’organitzar els llibres de tal forma que no estiguin sempre els mateixos. És a dir, aniríem reposant-los a mida que els infants els coneguin. Així mateix, afegiríem un altre tipus de text, com revistes, diaris, propaganda, rètols,... a fi de que els infants es familiaritzin amb al món de la lectura.

També, per tal de que els infants puguin accedir als llibres autònomament, els ubicaríem sobre els dos graons que a la vegada fan de banc. I, perquè els nins puguin gaudir d’un moment tranquil amb els llibres, col·locaríem un matalàs al terra amb un parell de coixins.

* A través d’aquest racó es podria fer una representació amb el conte, on s’introduís els titelles i els infants puguin interioritzar-lo. Per aconseguir-ho crearíem un petit teatre que estaria ubicat a aquest espai. A més, serviria per fer una activitat conjunta amb tot el centre, on els infants de distintes edats el puguin aprofitar. 

AULES (0-1):

En primer lloc, reorganitzaríem els materials que tenen dins l’aula, llevant un poc de plàstic, i incorporant materials naturals i reciclats (pinyes, pedres planes i grosses, tubs de cartró, anelles cortines de fusta, ...).

Sensorialitat:

* Tacte:

Aquest constaria en un panell de fusta amb unes finestres on els infants puguin obrir-les i trobar dintre teles de diferent textura (vellut, tovallola, paper de bolletes de plàstic, cotó i guant de crin) i manipular-les, estimulant així el tacte.

* Vista:

Amb paper de color transparent folraríem les finestres de les aules i els hi donaríem forma (quadrat, cercle, triangle,..). D’aquesta manera els infants podrien mirar a través dels papers de diferents colors i experimentar.

* Olfacte:

Estimularíem l’olfacte dels infants mitjançant diferents materials que posaríem dins pots de confitura, com cafè, herbes aromàtiques, espècies, sabó,.. Els tancaríem amb una tela porosa fermada a la part de d’alt perquè els infants puguin olorar.

* Oïda:

Envers aquest sentint, com el podem estimular mitjançant el panell que hem proposat amb el tacte, no farem cap proposta. I es que, amb les diferents textures que tenen per passar la mà, a la vegada que estimulen el tacte també estimula l’oïda degut als renous que provoquen al passar-la.

* Gust:

Finalment amb aquest sentit tampoc no faríem res, perquè a aquestes edats hi ha infants que tenen intolerància a certs aliments. Endemés, amb les altres propostes ells ja exploren amb la boca per treure informació . Així que, el que sí suggerim es fer qualque activitat amb diferents fruites i textures perquè els infants puguin experimentar. Per exemple, posar a un plat mitja taronja i a un altre mitja llimona, i dos plats més, amb sucre i sal. 

AULA (1-2):

Plafó del cos humà:

Aquest estaria realitzat amb la imatge d’un cos humà infantil (femení i masculí). Els materials que empraríem seria cartró, paper de folro adhesiu i cartolines. En primer lloc feríem la silueta dels cos humà al cartró, després dibuixaríem les parts dels cos a les cartolines, de tal manera que quedessin desmuntades i els infants les poguessin aferrar a la silueta. Finalment, tot ho folrarem amb el paper adhesiu i posarem velcro perquè les puguin aferrar.

Jocs amb capses: (joc simbòlic, construccions, ...)

El material és senzill domés capses grosses. Amb aquesta proposta es vol aconseguir dos objectius amb els infants. Per una part, que experimentin amb nous materials, naturals i reciclables, i per altra, que desenvolupin la cognició explorant nous jocs (amagar, construir, derivar, entrar, sortir,....).

Plafó sensorial: ídem aula 0-1 

PATI DELS NADONS:

Posar una capsa de fusta amb pedres i bolles de mar perquè els infants puguin jugar.

Construir unes cortines amb material reciclat per penjar-les al pati.

REFLEXIONS SOBRE LES MEVES PRÀCTIQUES A L'ESCOLETA FINS AL MOMENT

En general, he de dir que estic molt contenta amb el grup classe amb el qual estic i de les experències que estic vivint amb ells. Per altra banda, també, som conscient que es podrien fer moltes més bones pràctiques dins l'escoleta en la que estic, però els estils docents, les relacions i organitzacions entre el personal del centre, els recursos físics, etc. són factors que no deixen aprofitar més les situacions espontànees que podrien generar aprenentages significatius. De totes maneres, puc observar que els infants aprenen de tot en tot moment i el que es fa serveix per afavorir els ensenyaments-aprenentatges.

Respecte a la tutora vull comentar que estic satisfeta, perquè sempre que m'ha hagut de corregir ho ha fet correctament, i a més, m'anima a intervenir i a prepar activitats per a que ella em pugui avaluar en aquest sentit (si adequo les activitats programades a l'edat dels infants, si estan relacionades amb la temàtica, etc.). Des del principi m'ha deixat actuar amb els infants perquè va observar que havien connectat bé, i ja podia convertir-me en un adult de referència. Crec que estic aprenent bastant de la seva forma de pensar, d'intervenir amb els infants, d'organitzar-se, etc., tot i que som conscient de que no he de donar per bones o per les millors totes les seves actuacions pel fet de ser la mestra de referència meva, perquè totes les pràctiques o aspectes pedagògics es poden millorar.Així que puc dir que em sento útil i realitzada en les meves pràctiques, i ara més que amb el projecte de millora esteim generant materials i organitzant activitats que puguem posar en pràctica amb els infants.

Les relacions amb el personal de l'escoleta són correctes. Ja se sap que, com passa a la vida real, no tothom encaixa amb tothom, així que ens entenem millor amb unes docents que amb unes altres; però això no impedeix que hagi un bon funcionament a favor dels infants. De totes maneres, he de dir que a la realitat educativa no tot és tan idíl·lic com es planteja a la teoria, i això s'aprecia quan ja estàs integrada en la comunitat d'un centre. La meva opinió és que s'han de superar aquestes diferències personals per poder fer un bon treball en equip sempre en benefici dels més petits.

Concloent, crec que estic fent una bona feina, aprenent més dia a dia, mostrant una actitud positiva i predisposada cap al aprenentatge dels nins, creient en les possibilitats dels petits, adquirint les bones pràctiques que es fan a tot el centre i, al'hora sent crítica constructiva amb els aspectes que es poden millorar. Les pràctiques estan sent útils i productives des del meu punt de vista. Per últim, esmentar que la feina en equip amb les meves companyes de practiques és excel·lent ja que entre totes aportam bones idees i ens organitzam molt bé, fet que també fa l'estància més acollidora.

UNA BONA PRÀCTICA A LA MEVA ESCOLETA...

L’aniversari 

A l’escoleta on faig pràctiques he pogut veure de quina manera és celebren els aniversaris dels infants. És fa a nivell d’aula, i concretament a la meva classe hem festejat un, de moment, i he vist com preparaven i/o festejaven els aniversaris altres aules. La tutora coneix, més o menys, les dates dels aniversaris del infants de la classe; així que quan es va acostant un la tutora ho té en compte per preparar-lo. Els pares de l’infant en qüestió s’encarreguen de dur una coca o qualque dolç on es pugui posar una espelma/es per bufar-la/les, també poden dur beguda i adornaments, com globus o cintes de colors. La tutora fa una corona de cartolina decorada amb gomets, lletres, colors, etc., per a que la pugui dur l’infant. Amb tots aquests elements es fa una festa dins l’aula. Al menjador seuen tots els infants al voltant de les taules deixant l’infant que fa els anys com a amfitrió, i el cantem les cançons d’aniversari mentre aquest bufa les espelmes, per després menjar tots junts la seva coca d’aniversari. A continuació es passa a ballar, jugar, cantar, etc., ja que es posa música, s’inflen globus i es reparteixen objectes festius. Tot això queda documentat amb les fotografies que es van realitzant, per a que familiars i la resta del centre s’assabenti de l’aniversari de cada infant, i el pugui felicitar. 

Com ja he dit, aquesta pràctica es fa a tota l’escoleta amb els infants de 0-1, 1-2 i 2-3 anys, a dins de cada aula. Normalment, es solen celebrar després de fer el ritual del “bon dia!”, a l’hora de berenar per menjar la coca, i durant el temps de l’activitat principal, ja que aquesta pot quedar substituïda per la festa, però les mestres s’estimen més gaudir i aprofitar tot lo positiu que dóna aquesta, que no fer-la corrent per poder seguir amb les rutines normals.  Com és normal, en aquest ambient hi ha un alumne protagonista, més que preferit, que és l’infant que fa els anys. Es fa un poc més de cas a aquest nin  i se’l situa més en el centre de tot, per a donar-li la importància que es mereix. Però tot això sense menysprear la resta d’alumnes, ja que són molt importants per acabar de donar importància a aquesta pràctica, perquè els aniversaris solen ser activitats socials. 

Els aniversaris permeten augmentar l’autoestima de l’infant que fa anys, ja que tot es situa al seu voltant durant el dia (familiars que es preocupen de preparar i dur al centre les coques, begudes, globus, etc.; tutora que fa la corona; companys que festegen amb el nin, etc.). També ajuden a que els més petits coneguin aquesta celebració tan comuna al llarg de la vida de les persones (ritual que es fa d’aquesta manera en la nostra cultura). Un altre objectiu que s’aconsegueix és la socialització, ja que la preparació i la celebració de la festa és fa a nivell grupal.

A nivell curricular, es treballen les tres àrees: la primera, coneixement de sí mateix i autonomia personal, ja que l’infant que fa els anys té l’oportunitat de conèixer-se un poc més perquè la data d’aniversari i la festa formen part de la seva vida personal; la segona, coneixement de l’entorn, perquè amb aquesta pràctica es coneix la forma de celebrar aquest esdeveniment dins la nostra cultura, i també es fomenta les relacions personals de l’entorn (entre mestres, infants, familiars, etc.); i la tercera, els llenguatges: comunicació i presentació, ja que els infants tenen l’ocasió de conèixer i aprendre el vocabulari bàsic d’aquesta festivitat(espelmes, bufar, tartà/coca, felicitats, aniversari, anys, naixement, etc.), i cantar i ballar diferents cançons per festejar-lo, com a forma de comunicació.

Aquesta pràctica ha estat exemple d’algunes classes de l’assignatura d’estratègies d’intervenció durant els anys de carrera que hem cursat fins ara. És sobretot una estratègia per donar identitat a cada infant mitjançant el dia del seu aniversari. Així, se’ns ha mostrat múltiples fotografies de diverses “escoles model”(el Martinet, escoletes de Pistoia, etc.) que celebren aquest fet de diferents maneres, però sempre beneficiant els infants. Els aniversaris són una pràctica que identifiquen bones escoles, i per això des de la formació dels futurs mestres és destaca. 

Aquesta pràctica em sembla molt positiva per a fomentar la història personal de cada infant, i per això penso que està molt bé celebrar-lo a l’escoleta, a part de a l’àmbit familiar, si és el cas, perquè els companys i la mestra d’aula són persones amb les quals els nins passen moltes hores del dia a dia. Però penso que aquesta pràctica es podria millorar si es celebrés a nivell de centre, ja que seria molt més enriquidor per a tots. A la teoria, sempre es diu que s’ha de fer  partícip a tota la comunitat educativa de les activitats que es fan a les escoles; així que penso que aquesta seria una bona ocasió. 

A nivell organitzatiu és més fàcil posar-lo en marxa en una escoleta que a una escola, perquè el més important són les rutines que han d’anar interioritzant els nins, però crec que també és beneficiós que, a vegades, vegin aquestes interrompudes per celebrar coses junts (tal com passa a la vida real). 

Igualment, penso que tot el centre en general està content amb aquesta bona pràctica, tot i que com ja hem dit es podria millorar. Les educadores del centren veuen els efectes positius de celebrar els aniversaris dels infants a l’escoleta juntament amb els companys d’aula, i per aquest motiu ho continuen fent i dediquen temps en fer les corones, en elaborar els diaris de classe amb les fotos i les anècdotes de la festa, etc. Per al centre és tan important aquesta pràctica perquè fomenta valors com la individualitat dins la col·lectivitat, fent protagonista a l’infant en qüestió davant els seus companys i les mestres. La data del nostre naixement ens marca i ens diferència dels altres, però és un tret distintiu que compartim en societat. 

El centre en el que estic té un PEC en el qual es dóna molta importància a l’autonomia, el protagonisme i l’afectivitat dels infants, però no es reflexa aquesta bona pràctica com a tal, ni tampoc a cap activitat o programació. Tot i així, és una pràctica que ha anat passant d’escoleta a escoleta, i que cada cop està agafant més rellevància i per això es celebra de totes formes.