Què ha de passar per a què una mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

Ser mestra és una professió que a més de ser professional es necessita tenir vocació. Això es deu a que no és una feina fàcil, i hem d'evitar cremar-nos amb els pas dels anys. Per això, es necessita paciència, fer molta feina en equip, dur una bona organització, formar-se continuament, tenir actitud en front el canvi i l'evolució, innovar, etc. De tota aquesta feinada en surtirà un bon aprenentatge, perquè la mestra sempre estarà en constant moviment per adquirir nous coneixements. Com veim, el principal ingredient per aprendre és posar ganes i entusiasme per millorar, no donar-ho tot per après i entès. Les mestres són afortunades perquè poden aprendre dia a dia, en tot moment, al igual que els infants. Fer feina amb i pels més petits dóna l'oportunitat d'aprendre d'ells, del treball amb altres docents del centre o d'altres, del propi reciclatge personal i professional, etc. Treballant en l'àmbit de l'educació és molt difícil no aprendre valors, coneixements, relacions, etc., noves, només s'ha de voler.

Així que per a que jo aprengui necessit contagiar-me d'aquestes ganes de fer i aprendre per part de les docents que em trobi en les meves pràctiques o en el meu lloc de feina en un futur. També, ha de sortir de jo aquestes ganes d'acció, i en aquests moments les tenc, i més després d'haver viscut la vida diària d'una escoleta, que sent els infants tan petitons ja saben tant i fan activitats, relacions, etc., molt boniques i significatives. Tenia por de començar les pràctiques i adonar-me que m'havia equivocat d'estudis perquè no estava còmode treballant amb infants o perquè no servís per aquesta feina; però penso que els resultats obtinguts en aquests quasi quatre mesos han estat positius, i només tenc il·lusió per continuar aprenent per ser una bona mestra.