Reflexions i aportacions dels projectes de millora de les meves companyes al nostre

El projecte de millora que estem duent a terme a l’escoleta Son Ferriol és un projecte que sorgeix de les observacions que fan les practicants respecte als materials existents i al seu aprofitament, és a dir, no és un projecte que ens vingui donat pel propi centre, sinó que ens han deixat via lliure per elaborar un projecte que parteix de les necessitats del centre envers els materials.

D’aquesta manera,  els projectes exposats per les nostres companyes de classe que més ens poden donar idees per millorar el nostre són aquells que també treballen la nostra temàtica, encara que sigui des de diverses perspectives. Com per exemple, les nostres companyes de Gianni Rodari que treballen específicament els materials naturals. Nosaltres dins la nostra millora de materials també proposem els jocs i les manipulacions amb aquest tipus de material. El seu projecte està fonamentat en dos laboratoris: un de materials no estructurats de grans dimensions, que han elaborat a la Casa dels Contes del Pati. Aquesta caseta s´ha transformat en el "Laboratori de Construccions" dedicat als més grandets i amb una finalitat més constructiva; i, per altra banda, proposen un altre laboratori en forma de "Prestatgeria Multisensorial" que conté materials naturals que fan renou, diferents olors, etc., i que es pensat per als més petits, per a que facin jocs més manipulatius. Els seus objectius són: treballar els materials, naturals, treballar els sentits, i treballar les interaccions entre infants. Cal destacar que presenten materials mediadors, que han tingut cura en col·locar el material i en que fos innovador, i que han decidit no exposar tots el materials alhora per definir més el joc dels infants. Un altre bastant relacionat ha estat el catàleg de joguines reciclades elaborat per un dels grups de Menorca que tenen com objectius: complementar les joguines plàstic del centre, evitar el consumisme amb tantes joguines comercials, crear joguines per evitar la discriminació per sexe o cultura, donar valor als elements quotidians de la vida diària, i donar importància al reciclatge. Cal destacar que està més centrat pels infants d’una any i exclusivament en joguines, en canvi nosaltres elaborem materials per a tots els infants del centre.

Però també podem agafar idees dels altres projectes explicats, ja que són molt variats i interessants, i com a futures mestres és bo tenir referències d’altres millores per si les podem posar en pràctica en un futur o modificar-les segons les necessitats i característiques de cada centre on estiguem. Per començar, penso que els projectes de creació d’un blog de l’escoleta que estan fent grups d’Eivissa i Menorca és una feina útil pel desenvolupament del centre. Els seus principals objectius han estat posposats ja que primerament s’han hagut de centrar en la motivació i formació de les mestres que presentaven por i desconeixement davant les TICS. En un futur, quan els blogs duguin un rodatge i es facin públics, els objectius seran: apropar-se a les famílies, obrir-se a la realitat educativa, i mostrar el dia a dia de la feina a les escoletes. Un altre projecte és la millora d’una sala de psicomotricitat. Aquest exemple també és útil perquè ha totes les escoletes hi hauria d’haver una sala com aquestes, i potser que en un futur n’haguem de millorar o crear-ne una. El que han fet les companyes del Pont d’Inca ha estat: crear un plafó de normes de la sala i del joc que es recordaran a l’entrada, inventar una mascota que recordarà que hi ha psicomotricitat el dia que toca durant el bon dia, netejar i ordenar els armaris i la sala, posar capses per cada nin per posar els seus calcetins, crear un racó de tranquil·litat amb mosquitera, elaborar un plafó de textures pels més petits (aquest és igual a una de les propostes de materials que nosaltres hem fet, però aquest es realitza i utilitza exclusivament per millorar la sala de psicomotricitat, i no com nosaltres que ho hem fet com un element més de joc i exploració per tots els infants, d’aquí aprenem les diverses aplicacions que pot tenir una mateixa idea), i crear una guia per a que el projecte tingui continuïtat. Totes aquestes accions estan destinades a aconseguir una millor estructuració de la sessió de psicomotricitat per millorar la seva qualitat. Per altra banda, també hem conegut dos projectes que tracten sobre la millora en les relacions escola-família. L’objectiu principal d’aquests projectes és la millora en la confiança, en la comunicació i en les relacions amb els familiars dels infants, de tal manera que aquests es sentin part de l’aprenentatge dels seus nins. Un dels grups (escoleta Toniaina) ha fet diferents accions com: elaborar una guia de relació escola-família consultant una extensa bibliografia, realitzar una enquesta on els pares els han assenyalat quins tallers consideren més interessant per poder-los incloure al programa de l'any que ve, elaboració de plafons actualitzats per a que les famílies observin els avanços dels seus fills, i també han fet un cançoner en CD per a que les famílies les cantin amb els nins a casa. L’altre grup (escoleta s’Arenal) s’ha dedicat a fer reunions (tres) on s’han tractat temes que preocupen els pares (el no saber dir no als nins, les complicacions a l’hora del dinar, la manera de contar els contes, etc.). Tot dins un ambient distens amb berenar inclòs, per a crear un bon clima de confiança. També hi hagut projectes de millora del pati. Aquesta temàtica també és interessant ja que moltes escoletes no aprofiten bé aquest espai, com passa a la nostra, i pot ser una molt bona idea fer un projecte envers això. A nosaltres se’ns va oferir fer aquest projecte que ja tenia en ment el nostre centre però la manca de recursos materials i, sobretot, econòmics ens limitava massa per només centrar-nos en aquest espai; de totes maneres, alguns dels materials elaborats dins el nostre projecte estan pensats i fets per aquest espai. En els casos exposats per les nostres companyes, unes no han tingut cap problema a l’hora d’aconseguir els recursos necessaris perquè han trobat els medis i la col·laboració adequada sense gastar massa (grup d’Eivissa); i l’altre cas només han realitzat la proposta però no la duran a terme perquè l’escoleta els ha dit que en aquests moments els hi manquen recursos monetaris i humans per muntar les idees (escoleta Teringa). En el cas d’aquest darrer exemple presenten els següents objectius: oferir més material als infants, i que siguin més variats, disminuir els conflictes entre els infants, i enriquir el moment de joc lliure. Algunes de les millores que volen instaurar els grups són: un racó de teatre, un racó de tubs transparents per ficar coses dins i observar el que passa, un racó de més intimitat, amb teles, un rocòdrom, i una pissarra a la paret. Un altre projecte molt interessant i que ha agradat a la majoria de les companyes de classe ha estat el de la Senyora Poesia. Aquest projecte, que l’està dut a terme un dels grups de Palma, tracta de millorar l'horari de sortides (12h-13h). La Senyora Poesia, acompanyada del seu cofre és el personatge conductor, que cada vegada proposa una activitat diferent. Han treballat el silenci, relaxació i l'escolta, a través d'una sessió de relaxació amb música i coixins. Han treballat onomatopeies a través de la vareta màgica que ens converteix en animals. Han treballat endevinalles, cançons i danses populars, poemes. Han fet recitals, han contat contes tant amb titelles com sense. Han treballat els ritmes. Les famílies es veuen involucrades en ocasions demanant-los materials per poder a terme qualcunes activitats. La temàtica és complicada, per això els nadons no la realitzen (dinen o dormen a aquestes hores) i els que més l’aprofiten són els de 2-3anys. Els seus objectius la iniciació i familiarització amb el llenguatge, l’expressió corporal, la cultura a traves dels contes i les danses populars, i implicar a les famílies.

Aquests han estat els projectes exposats per alguns dels grups de diferents escoletes de les tres illes. No són els únics, però la resta els coneixerem més endavant en el darrer seminari del Pràcticum on mostrem la nostra feina. De tots podem aprendre molt i agafar moltes idees. És increïble les bones feines que es poden fer o pensar, en el cas de que no es puguin dur a terme, encara que hi hagi recursos mínims. De tots els nostres projectes, hi haurà alguns que funcionaran millor, altres que necessitaran una avaluació i feedback més profund, altres que tindran continuïtat altres que no, etc. Però de totes maneres, he de donar l’enhorabona a totes les companyes!

Per altra banda, les nostres companyes del itinerari B que són les al·lotes que ja han realitzat anteriorment aquestes pràctiques de 0-3 anys, han fet una feina de recerca i d’aclariment envers els projectes de millora, les bones pràctiques, la innovació, etc. El que ens ha aportat les seves informacions recercades i les seves explicació d’aquestes són: una bona fonamentació teòrica on es defineixen i es donen la importància que tenen conceptes com innovació educativa, canvi, etc. També ens clarifica les diferències entre un pla de millora, accions de millora o bones pràctiques.  Una altra gran aportació ha estat un llistat de projectes de millora classificats en les dues etapes d’educació infantil: 0-3 anys i 3-6 anys. Aquest són projectes diversos (estimulació en la primera etapa, traspàs d’una etapa a l’altra, escola-família, medi ambient, etc.) que s’han dut a terme i que ens poden servir de model per un futur, a més estan ben planificats i organitzats. I, encara que no ens ocupi tant, també n’hi ha per primària, que sempre podem mirar i intentar adaptar pels més petits si ens semblen bons i beneficiosos. A més, també s’han dedicat a analitzar a fons uns dels projectes per a que puguem veure com ha de realitzar-se un projecte correctament, amb tots els seus apartats. Les conclusions a les que ens fan arribar és que la majoria de projectes que hi ha per la xarxa o als centres no presenten una avaluació, i això és inacceptable. Una de les nostres feines com a practicants dins els nostres projectes de millora és fer una bona avaluació continua d’aquest, per veure el què funciona o no, el què es podria millorar, què s’ha de modificar o adaptar, què s’ha d’eliminar, etc. Per últim, per dur a terme un bon projecte de millora hem de fonamentar-nos en la teoria que sustenti les nostres idees i les facin creïbles i possibles.

MAPA CONCEPTUAL DELS CONEIXEMENTS ASSOLITS: