Reflexions i aportacions dels projectes de millora de les meves companyes al nostre

El projecte de millora que estem duent a terme a l’escoleta Son Ferriol és un projecte que sorgeix de les observacions que fan les practicants respecte als materials existents i al seu aprofitament, és a dir, no és un projecte que ens vingui donat pel propi centre, sinó que ens han deixat via lliure per elaborar un projecte que parteix de les necessitats del centre envers els materials.

D’aquesta manera,  els projectes exposats per les nostres companyes de classe que més ens poden donar idees per millorar el nostre són aquells que també treballen la nostra temàtica, encara que sigui des de diverses perspectives. Com per exemple, les nostres companyes de Gianni Rodari que treballen específicament els materials naturals. Nosaltres dins la nostra millora de materials també proposem els jocs i les manipulacions amb aquest tipus de material. El seu projecte està fonamentat en dos laboratoris: un de materials no estructurats de grans dimensions, que han elaborat a la Casa dels Contes del Pati. Aquesta caseta s´ha transformat en el "Laboratori de Construccions" dedicat als més grandets i amb una finalitat més constructiva; i, per altra banda, proposen un altre laboratori en forma de "Prestatgeria Multisensorial" que conté materials naturals que fan renou, diferents olors, etc., i que es pensat per als més petits, per a que facin jocs més manipulatius. Els seus objectius són: treballar els materials, naturals, treballar els sentits, i treballar les interaccions entre infants. Cal destacar que presenten materials mediadors, que han tingut cura en col·locar el material i en que fos innovador, i que han decidit no exposar tots el materials alhora per definir més el joc dels infants. Un altre bastant relacionat ha estat el catàleg de joguines reciclades elaborat per un dels grups de Menorca que tenen com objectius: complementar les joguines plàstic del centre, evitar el consumisme amb tantes joguines comercials, crear joguines per evitar la discriminació per sexe o cultura, donar valor als elements quotidians de la vida diària, i donar importància al reciclatge. Cal destacar que està més centrat pels infants d’una any i exclusivament en joguines, en canvi nosaltres elaborem materials per a tots els infants del centre.

Però també podem agafar idees dels altres projectes explicats, ja que són molt variats i interessants, i com a futures mestres és bo tenir referències d’altres millores per si les podem posar en pràctica en un futur o modificar-les segons les necessitats i característiques de cada centre on estiguem. Per començar, penso que els projectes de creació d’un blog de l’escoleta que estan fent grups d’Eivissa i Menorca és una feina útil pel desenvolupament del centre. Els seus principals objectius han estat posposats ja que primerament s’han hagut de centrar en la motivació i formació de les mestres que presentaven por i desconeixement davant les TICS. En un futur, quan els blogs duguin un rodatge i es facin públics, els objectius seran: apropar-se a les famílies, obrir-se a la realitat educativa, i mostrar el dia a dia de la feina a les escoletes. Un altre projecte és la millora d’una sala de psicomotricitat. Aquest exemple també és útil perquè ha totes les escoletes hi hauria d’haver una sala com aquestes, i potser que en un futur n’haguem de millorar o crear-ne una. El que han fet les companyes del Pont d’Inca ha estat: crear un plafó de normes de la sala i del joc que es recordaran a l’entrada, inventar una mascota que recordarà que hi ha psicomotricitat el dia que toca durant el bon dia, netejar i ordenar els armaris i la sala, posar capses per cada nin per posar els seus calcetins, crear un racó de tranquil·litat amb mosquitera, elaborar un plafó de textures pels més petits (aquest és igual a una de les propostes de materials que nosaltres hem fet, però aquest es realitza i utilitza exclusivament per millorar la sala de psicomotricitat, i no com nosaltres que ho hem fet com un element més de joc i exploració per tots els infants, d’aquí aprenem les diverses aplicacions que pot tenir una mateixa idea), i crear una guia per a que el projecte tingui continuïtat. Totes aquestes accions estan destinades a aconseguir una millor estructuració de la sessió de psicomotricitat per millorar la seva qualitat. Per altra banda, també hem conegut dos projectes que tracten sobre la millora en les relacions escola-família. L’objectiu principal d’aquests projectes és la millora en la confiança, en la comunicació i en les relacions amb els familiars dels infants, de tal manera que aquests es sentin part de l’aprenentatge dels seus nins. Un dels grups (escoleta Toniaina) ha fet diferents accions com: elaborar una guia de relació escola-família consultant una extensa bibliografia, realitzar una enquesta on els pares els han assenyalat quins tallers consideren més interessant per poder-los incloure al programa de l'any que ve, elaboració de plafons actualitzats per a que les famílies observin els avanços dels seus fills, i també han fet un cançoner en CD per a que les famílies les cantin amb els nins a casa. L’altre grup (escoleta s’Arenal) s’ha dedicat a fer reunions (tres) on s’han tractat temes que preocupen els pares (el no saber dir no als nins, les complicacions a l’hora del dinar, la manera de contar els contes, etc.). Tot dins un ambient distens amb berenar inclòs, per a crear un bon clima de confiança. També hi hagut projectes de millora del pati. Aquesta temàtica també és interessant ja que moltes escoletes no aprofiten bé aquest espai, com passa a la nostra, i pot ser una molt bona idea fer un projecte envers això. A nosaltres se’ns va oferir fer aquest projecte que ja tenia en ment el nostre centre però la manca de recursos materials i, sobretot, econòmics ens limitava massa per només centrar-nos en aquest espai; de totes maneres, alguns dels materials elaborats dins el nostre projecte estan pensats i fets per aquest espai. En els casos exposats per les nostres companyes, unes no han tingut cap problema a l’hora d’aconseguir els recursos necessaris perquè han trobat els medis i la col·laboració adequada sense gastar massa (grup d’Eivissa); i l’altre cas només han realitzat la proposta però no la duran a terme perquè l’escoleta els ha dit que en aquests moments els hi manquen recursos monetaris i humans per muntar les idees (escoleta Teringa). En el cas d’aquest darrer exemple presenten els següents objectius: oferir més material als infants, i que siguin més variats, disminuir els conflictes entre els infants, i enriquir el moment de joc lliure. Algunes de les millores que volen instaurar els grups són: un racó de teatre, un racó de tubs transparents per ficar coses dins i observar el que passa, un racó de més intimitat, amb teles, un rocòdrom, i una pissarra a la paret. Un altre projecte molt interessant i que ha agradat a la majoria de les companyes de classe ha estat el de la Senyora Poesia. Aquest projecte, que l’està dut a terme un dels grups de Palma, tracta de millorar l'horari de sortides (12h-13h). La Senyora Poesia, acompanyada del seu cofre és el personatge conductor, que cada vegada proposa una activitat diferent. Han treballat el silenci, relaxació i l'escolta, a través d'una sessió de relaxació amb música i coixins. Han treballat onomatopeies a través de la vareta màgica que ens converteix en animals. Han treballat endevinalles, cançons i danses populars, poemes. Han fet recitals, han contat contes tant amb titelles com sense. Han treballat els ritmes. Les famílies es veuen involucrades en ocasions demanant-los materials per poder a terme qualcunes activitats. La temàtica és complicada, per això els nadons no la realitzen (dinen o dormen a aquestes hores) i els que més l’aprofiten són els de 2-3anys. Els seus objectius la iniciació i familiarització amb el llenguatge, l’expressió corporal, la cultura a traves dels contes i les danses populars, i implicar a les famílies.

Aquests han estat els projectes exposats per alguns dels grups de diferents escoletes de les tres illes. No són els únics, però la resta els coneixerem més endavant en el darrer seminari del Pràcticum on mostrem la nostra feina. De tots podem aprendre molt i agafar moltes idees. És increïble les bones feines que es poden fer o pensar, en el cas de que no es puguin dur a terme, encara que hi hagi recursos mínims. De tots els nostres projectes, hi haurà alguns que funcionaran millor, altres que necessitaran una avaluació i feedback més profund, altres que tindran continuïtat altres que no, etc. Però de totes maneres, he de donar l’enhorabona a totes les companyes!

Per altra banda, les nostres companyes del itinerari B que són les al·lotes que ja han realitzat anteriorment aquestes pràctiques de 0-3 anys, han fet una feina de recerca i d’aclariment envers els projectes de millora, les bones pràctiques, la innovació, etc. El que ens ha aportat les seves informacions recercades i les seves explicació d’aquestes són: una bona fonamentació teòrica on es defineixen i es donen la importància que tenen conceptes com innovació educativa, canvi, etc. També ens clarifica les diferències entre un pla de millora, accions de millora o bones pràctiques.  Una altra gran aportació ha estat un llistat de projectes de millora classificats en les dues etapes d’educació infantil: 0-3 anys i 3-6 anys. Aquest són projectes diversos (estimulació en la primera etapa, traspàs d’una etapa a l’altra, escola-família, medi ambient, etc.) que s’han dut a terme i que ens poden servir de model per un futur, a més estan ben planificats i organitzats. I, encara que no ens ocupi tant, també n’hi ha per primària, que sempre podem mirar i intentar adaptar pels més petits si ens semblen bons i beneficiosos. A més, també s’han dedicat a analitzar a fons uns dels projectes per a que puguem veure com ha de realitzar-se un projecte correctament, amb tots els seus apartats. Les conclusions a les que ens fan arribar és que la majoria de projectes que hi ha per la xarxa o als centres no presenten una avaluació, i això és inacceptable. Una de les nostres feines com a practicants dins els nostres projectes de millora és fer una bona avaluació continua d’aquest, per veure el què funciona o no, el què es podria millorar, què s’ha de modificar o adaptar, què s’ha d’eliminar, etc. Per últim, per dur a terme un bon projecte de millora hem de fonamentar-nos en la teoria que sustenti les nostres idees i les facin creïbles i possibles.

MAPA CONCEPTUAL DELS CONEIXEMENTS ASSOLITS:

 

Revisió del meu contracte de pràctiques

El contracte que vaig elaborar abans de començar les meves pràctiques va ser aquest:

Jo Yolanda Hernández García en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:

Necessito millorar, sobretot, en alguns aspectes relacionats amb les competencies següents:

-Elaborar dispositius de diferenciació.

- Gestionar la progressió dels aprenentatges.

-Informar i implicar els pares.

- Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

Em proposo els objectius:

• Gaudir de l’experiència d’ensenyament-aprenentatge a l’escoleta.
• Aprendre sobre l’organització d’un grup-classe, la preparació d’activitats, les eines i suports d’un mestre, etc.
• Establir bones relacions amb el personal del centre i amb les companyes practicants.
• Extreure informació (observant, entrevistant, documentant, etc.) per dur a terme els projectes proposats per la UIB (projecte de centre, d’aula, de millora, etc.).
• Ampliar els recursos i metodologies per utilitzar amb els infants.
• Aprendre a controlar el contacte amb les famílies.

Per aconsegui-ho: observaré els infants i les educadores, demanaré dubtes a les mestres, compartiré experiències amb altres companyes practicants, mantindré contacte amb el tutor de la UIB, recordaré l’après fins al moment als estudis de grau de mestre d’infantil, tindré una actitud activa i receptiva, faré hipòtesis i intentaré comprobar-les, etc.

La meva reflexió, fins al moment, és que crec que m'he implicat molt per aconseguir aprendre i millorar de totes les experiències que em donen els infants i el fer feina en una escoleta. Com vaig dir, per aconseguir-ho, he seguit tots els recursos dels quals disposava (tutor UIB, tutora d'aula, observacions, documentacions, etc.). Un dels aspectes que més m'interessava treballar era la comunicació i la relació amb els pares o familiars. Crec que poc a poc, em van agafant confiança, i jo em sento més segura per explicar-los la jornada del dia dels seus infants o per informar de qualque incidència (caiguada, mossegada, falta d'objectes personals, actitud o comportament del seu nin, etc.). Però penso que aquest aspecte el puc millorar més amb els anys de treball en aquesta professió, coneixent diferents tipus de pares (col·laboratius, reservats, desconfiats, etc.). Un exemple clar d'això, és que fa unes setmanes que jo escric el diari d'aula per mostrar el què han fet els seus infants o per recordar que duguin qualque cosa que necessitam; i alguns pares em vénen i em demanen coses sobre les que he escrit, senyal de que s'interessen pels infants i entenen les meves indicacions. 

Quant als objectius que em vaig plantejar, vaig també acomplint alguns, com per exemple, i primeríssimament, gaudir de l'experiència de poder viure una realitat educativa; establir bones i/o correctes relacions amb el personal del centre, tot i que,com passa a la vida fora de l'escoleta, hi ha persones amb les que estableixes relacions més properes pels caràcters o per les idees educatives semblants; i aprendre organitzar el grup-classe o programar i dur a terme activitats adequades o adaptades a les necessitats del grup. Aquesta darrera és la que més estic treballant darrerament, ja que he realitzat mitja programació del mes per dirigir jo aquestes activitats, d'aquestes situacions és d'on treuré més profit contant amb les correccions constructives de les mestres, observant el benefici que treuen els infants d'aquestes, etc. Però penso que aquest aspecte també el perfeccionaré amb els anys de feina amb infants, perquè aniré realitzant noves activitats, actualitzant les que ja tinc, adaptant-les als diferents grups que tingui, compartint idees amb altres docents, etc. 

En conclusió, crec que vaig per bon camí per complir les metes que em vaig proposar.

Quin aspecte desenvolupam al nostre projecte de millora?

A l'escoleta de Son Ferriol, les practicants de la UIB treballant de manera conjunta i coordinada hem decidit aplicar les possibles millores envers els materials del centre. No és que els que hi ha no siguin bons o adequats, sinó que volem ampliar la quantitat i la varietat d'aquests, incloent també juguetes i objectes de materials reciclats, naturals i manualitats. Com volem que sigui un projecte que es pugui fer realitat, no volem adornar-lo massa per a que sigui més "bonic"; volem aprofitar el que hi ha a l'escoleta i, si escau, modificar-lo o canviar-lo. Aquesta necessitat emergent envers el material es present a diferents racons i espais del centre, per això, actuarem dins les aules on cadascuna fa pràctiques (adaptant els materials i les noves propostes a les edats dels infants); al hall que és un punt de reunió entre grups-classe on els infants surten a jugar en algunes ocasions o on es fan activitats conjuntes amb tots (com la jaia quaresma); i al pati on mirarem de millorar l'espai on els nadons passen una estoneta quan fan bon temps, ja que tenen menys materials i possibilitats que els més grans. 

 A continuació, presentaré els canvis concrets que pensem i volem realitzar:

HALL

Racó de les disfresses:

* Posar a l’abast dels infants els materials de forma que hi arribin.

* Que les capses, on tenen també material complementari de les disfresses, siguin més baixes perquè arribin a tot el material dels fons. I per altra banda, transparents, perquè d’aquesta forma li felicitem als infants que vegin el qui hi ha de dins. A més, que cada una de les capses estigui identificada amb la imatge que li pertoqui, i si ho troben pertinent, també s’identifiqui amb les grafies.

* Que el mirall que està penjat a la paret, sigui més gros, ja que ara es quadrat i petit, i els infants no poden veure’s. A més, gràcies a aquest canvi facilitaríem que el camp visual dels infants sigui més ampli i es puguin comparar amb els seus companys. Així mateix, facilitaríem amb aquesta millora que l’infant pugui conèixer l’espai on està des d’una altra perspectiva, estimulant així el concepte d’espai i posició.

* Tot l’espai, inclòs la paret on està al racó de disfresses, destinar-lo única i exclusivament per aquesta fita, donant identitat a aquets racó. Així els infants el podran reconèixer, ja que ara està tot barrejat amb els murals que elaboren els infants de cada aula.

Per tant, proposaríem per aprofitar l’espai on els infants pengen les feines, separar-ho amb un sofà mòbil que tenen al propi hall. Així el racó de les disfresses no perdria la seva identitat, i a més, destinaríem l’altre espai com a racó de l’art. D’aquesta forma podríem també aprofitar el sofà perquè els infants s’asseguessin a l´hora de disfressar-se.

Racó de l’art:

* En primer lloc, empraríem aquest racó per penjar les feines dels infants perquè els familiars les vegin. En segon lloc, proposaríem que les prestatgeries que tenen al hall les posessin en aquest racó amb les pintures, plastilines i demés materials, que ja disposa el centre, perquè puguin jugar els infants. D’aquesta manera quedaria més organitzat. Finalment , col·locaríem les taules, que ja tenen just davant d’aquest racó.

Racó de contes i representació:

* En aquest cas és un espai que volem introduir nou nosaltres, però que, al mateix temps, aprofitarem el material que ja tenen i l’organitzarem.

Per tant, primer haurem d’organitzar els llibres de tal forma que no estiguin sempre els mateixos. És a dir, aniríem reposant-los a mida que els infants els coneguin. Així mateix, afegiríem un altre tipus de text, com revistes, diaris, propaganda, rètols,... a fi de que els infants es familiaritzin amb al món de la lectura.

També, per tal de que els infants puguin accedir als llibres autònomament, els ubicaríem sobre els dos graons que a la vegada fan de banc. I, perquè els nins puguin gaudir d’un moment tranquil amb els llibres, col·locaríem un matalàs al terra amb un parell de coixins.

* A través d’aquest racó es podria fer una representació amb el conte, on s’introduís els titelles i els infants puguin interioritzar-lo. Per aconseguir-ho crearíem un petit teatre que estaria ubicat a aquest espai. A més, serviria per fer una activitat conjunta amb tot el centre, on els infants de distintes edats el puguin aprofitar. 

AULES (0-1):

En primer lloc, reorganitzaríem els materials que tenen dins l’aula, llevant un poc de plàstic, i incorporant materials naturals i reciclats (pinyes, pedres planes i grosses, tubs de cartró, anelles cortines de fusta, ...).

Sensorialitat:

* Tacte:

Aquest constaria en un panell de fusta amb unes finestres on els infants puguin obrir-les i trobar dintre teles de diferent textura (vellut, tovallola, paper de bolletes de plàstic, cotó i guant de crin) i manipular-les, estimulant així el tacte.

* Vista:

Amb paper de color transparent folraríem les finestres de les aules i els hi donaríem forma (quadrat, cercle, triangle,..). D’aquesta manera els infants podrien mirar a través dels papers de diferents colors i experimentar.

* Olfacte:

Estimularíem l’olfacte dels infants mitjançant diferents materials que posaríem dins pots de confitura, com cafè, herbes aromàtiques, espècies, sabó,.. Els tancaríem amb una tela porosa fermada a la part de d’alt perquè els infants puguin olorar.

* Oïda:

Envers aquest sentint, com el podem estimular mitjançant el panell que hem proposat amb el tacte, no farem cap proposta. I es que, amb les diferents textures que tenen per passar la mà, a la vegada que estimulen el tacte també estimula l’oïda degut als renous que provoquen al passar-la.

* Gust:

Finalment amb aquest sentit tampoc no faríem res, perquè a aquestes edats hi ha infants que tenen intolerància a certs aliments. Endemés, amb les altres propostes ells ja exploren amb la boca per treure informació . Així que, el que sí suggerim es fer qualque activitat amb diferents fruites i textures perquè els infants puguin experimentar. Per exemple, posar a un plat mitja taronja i a un altre mitja llimona, i dos plats més, amb sucre i sal. 

AULA (1-2):

Plafó del cos humà:

Aquest estaria realitzat amb la imatge d’un cos humà infantil (femení i masculí). Els materials que empraríem seria cartró, paper de folro adhesiu i cartolines. En primer lloc feríem la silueta dels cos humà al cartró, després dibuixaríem les parts dels cos a les cartolines, de tal manera que quedessin desmuntades i els infants les poguessin aferrar a la silueta. Finalment, tot ho folrarem amb el paper adhesiu i posarem velcro perquè les puguin aferrar.

Jocs amb capses: (joc simbòlic, construccions, ...)

El material és senzill domés capses grosses. Amb aquesta proposta es vol aconseguir dos objectius amb els infants. Per una part, que experimentin amb nous materials, naturals i reciclables, i per altra, que desenvolupin la cognició explorant nous jocs (amagar, construir, derivar, entrar, sortir,....).

Plafó sensorial: ídem aula 0-1 

PATI DELS NADONS:

Posar una capsa de fusta amb pedres i bolles de mar perquè els infants puguin jugar.

Construir unes cortines amb material reciclat per penjar-les al pati.