*Treball en
equip
He triat aquesta experiència
perquè em sembla importantíssim treballar les relacions socials ja des de
petits. Els primers anys d’infància són un temps on els nins van aprenent molt
sobre l’entorn i sobre el què hi ha en aquest de forma progressiva. Per això és
normal veure com els nins més petits s’estimen i gaudeixen més de jugar o
explorar tot sols de forma autònoma. És més, els principals conflictes a les
aules de les escoletes són ocasionats perquè alguns infants “molesten” o lleven
joguines a altres que prefereixen estar en solitari. No és que no els agradi el
contacte amb altres persones, però en aquestes edats és normal estimar-se més
la companyia o la relació amb els adults que són persones que els hi donen
seguretat o que els presten molta atenció. Per tant, hem sembla molt bé el fet
d’aprofitar qualsevol ocasió per fer que els infants interaccionin entre ells,
sigui jugant, ajudant-se, compartint, etc.; ja que a mesura que es va creixent
es necessària la relació i la cooperació entre iguals. D’aquesta manera els
adults poden anar desprenent-se poc a poc dels nins per fomentar al màxim la
seva autonomia i la confiança en sí mateixos. A més, penso que l’activitat
col·lectiva genera aprenentatges i valors que no té la individualitat, tot i
que hem d’ensenyar als infants a trobar el punt intermedi, per a que no
depenguin excessivament de ningú i per a que valorin els moments de diversió o
reflexió personal.
*Mòbils i
murals amb materials a l’abast
En l’actualitat, la crisi
provoca l’abandonament econòmic de moltes escoletes per part de l’administració
pública o de empreses privades (aquestes darreres en menor mesura). Moltes
escoletes es veuen impotents pel fet de no tenir suficients diners, perquè no n’hi
ha, per invertir en l’educació dels més petits. Així, trobem Mestres frustrades
perquè veuen que els materials, les infraestructures, les joguines, etc. són escassos,
poc versàtils o poc motivadors, entre d’altres coses, per al desenvolupament
integral dels infants; i no hi ha grans possibilitats de millorar-ho. Per altra
banda, és important aportar materials diferents a la vida quotidiana de les
escoletes. No sempre els infants han de jugar i interactuar con joguines o
objectes comercials, de plàstic, nous, etc.; sinó que els materials reciclats i
les manualitats també tenen cabuda i rellevància en aquest centres. Per això he
triat aquesta experiència, perquè crec és molt positiu i enriquidor que escola
i família cooperin i treballin junts per millorar l’entorn dels seus infants. I
més, si és innovant i aprofitant tot el material possible, a falta d’altres. Penso
que la creativitat i la originalitat són tretes essencials que ha de tenir un
mestre, i aquesta experiència jo demostra.
*Els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies (el
jardí de l’escoleta)
Aquesta experiència em
sembla molt bonica i agradable. Els mestres ens hem de donar conta de la gran quantitat
de possibilitats d’experimentació, exploració, gaudiment, sensacions,
aprenentatges, etc. que ofereix l’espai exterior natural, com pot ser el jardí
o el pati d’una escoleta, tal como mostra l’exemple. Moltes vegades els horaris
i les rutines no deixen temps i dedicació per aquestes noves que troben els
infants en aquest espai. Però si, com a educadors, ens aturem a observar amb
una mirada atenta les accions, moviments, mirades, sorpreses, etc. que tenen
els infants en estar en contacte amb aquest espai, aprendrem molt d’ells i
podrem identificar i organitzar activitats, pràctiques o rutines adaptades a
les seves necessitats de desenvolupament. Ells mateixos ens donen pistes i ens
indiquen que els agrada o no, que els fa gaudir més o menys, que materials
necessiten per completar l’activitat, quines millores serien necessàries, etc. És
bo establir unes rutines per donar seguretat i previsió als nins, però també és
positiu, per al seu creixement personal, saber decidir quan tallar aquest temps
i espai d’exploració, i si és possible i profitós deixar que continuïn amb les
demandes que ens han fet o aprofitar-les i continuar-les en altres moments, per
generar coneixements significatius. Per això penso que tots els docents haurien
de seguir aquest exemple i, en ocasions possibles i reals, donar-se temps per
observar i documentar moments com els que mostren les fotografies, per després
poder-hi reflexionar i extreure una bona avaluació i una bona millora, si
escau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada