UNA JORNADA A L’ESCOLETA

La jornada ordinària a l’escoleta comença a les nou del matí, però a aquestes hores ja fa estona que infants i educadores estan en marxa amb l’escola matinera. A les nou s’entra a l’aula corresponent i es treuen juguetes i s’interactua amb els infants mentre la resta van arribant. El límit són les nou i mitja perquè a aquesta hora comença el ritual  de “Bon dia!” durant uns quinze minuts. En aquest es dóna el bon dia a tothom, es canta i es recompta qui ha vingut i qui no. A les deu menys quart es comença a preparar els infants pel berenar (sempre de fruita).Després del berenar ve l’activitat principal del dia que és diferent cada dia de la setmana (taller, estimulació lingüística, psicomotricitat, etc.), i es realitza uns quaranta minuts. A les onze menys quart es surt al pati si fa bon temps, sinó es fa una altra activitat dins l’aula. En tornar del pati, es fa canvi de bolquers i es renten mans i cara. Així ja estan preparats per al dinar que comença a les dotze menys quart. Mentre esperem que vingui l’auxiliar de cuina amb el carro del menjar, anem col·locant els infants a la seva corresponent cadira, es posen baveralls, i es canten cançons per tenir-los entretinguts i que l’espera no sigui tan llarga. En acabar el dinar anem cridant infants un per un (primers els que esperen pacientment asseguts a les cadires) per rentar-los de nou mans i cara, i canviar-los de muda si es necessari (si s’han tacat o mullat menjant); i els anem llevant sabates i posant en el seu corresponent llit, donant xupa als que encara l’usen per dormir. Quan ja estan tots rentats, ajudem a dormir als que els hi costa més, però mínimament perquè es vol fomentar l’autonomia. Així sobre la una els infant estan acostats, i les mestres aprofiten per recollir baveralls i mudes netes ficant-les a les motxilles o bosses per a que les famílies s’ho duguin, preparen les programacions o activitats, o dinen en l’aula mentre vigilen els infants. Sobre les tres menys quarts es comença a despertar als infants, si no s’han aixecat abans, i se’ls canvia els bolquers i se’ls renta les mans i la cara de nou. A les tres, més o menys, es berena, i després es juga amb diferents juguetes fins que van arribant pares o familiars a recollir-los (els que no vénen a la una o a les tres, poden recollir-los fins a les cinc que tanca l’escoleta).

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1. Què fan els infants en un dia típic? Els infants segueixen unes rutines de menjar (en quant horaris i dieta), d’higiène (rentar-se les mans abans de berenar, embrutar-se el mínim, estar net de pipis o caques, llevar mocs, etc.), d’activitats setmanals (psico, contes, joc heurístic, etc.), de son (mateix horari de descans), i, sobretot, de joc (entre ells, amb la mestra, sols amb una joguina, al pati, amb la natura, etc.). 

   2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar? Aquestes coses vénen marcades pel projecte educatiu que reaitza l’empresa que gestiona l’escoleta: Estudi6. L’escola té una filosofia educativa que segueixen totes les mestres a les aules, així hi ha una correlació entre el que es fa a un grup i a un altre, ja que les mestres estan coordinades per programar activitats, crear unes normes comunes, etc. Però dins cada classe, cada mestra dirigeix el grup segons el seu parer, tenint uns forma diferent per ressoldre conflictes, per fer menjar a una infants, per fer un plafó, etc., però sense perdre de vista els objectius prevists per tot el claustre i que marca el currículum. 

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden? Als infants els ajuda molt en el seu aprenentatge que els deixin experimentar (sense posar-se en perill) amb l’entorn (companys, natura, centre, joguines, etc.). D’aquesta manera es fomenta la seva autonomia i el seu desenvolupament com a persones. Però també els ajuda que els hi marquin pautes o normes en determinades ocasions, així les mestres deixen ben clar el que es pot fer o no, el que està ben fet o el que no, etc. Els infants reben el missatge (es pot veure en el seu rostre), i intenten fer-lo bé a la pròxima per rebre una felicitació per part de l’adult. També els ajuda que les mestres siguin comprensives, sensibles i atentes amb ells per saber quan no estan contents, quan estan malalts, quan volen contacte amb adults, etc. 

   4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona? Les aules són diferents segons l’edat del grup. Les de nadons es una sala amb dues estancies, la principal on estan els materials,juguetes, canviador, armariets, etc., i una més petita tancada amb una porta corredissa perquè no  hi hagi llum que és on es troben les cunes per l’hora de dormir. Les aules d’1-2 anys estan dividides en tres: una petita on es troben els lavabos, vàters petits, i els llits arreplegats; una altra que és el menjador propi; i la part principal que es zona de joc i de canvi de bolquers. Les classes de 2-3 anys són una sala gran on es duu a terme l’activitat diària, i una part que són els banys connectats entre les dues aules. El pati és aprofitats per tots els infants de l’escoleta, però els nadons tenen la seva part limitada amb valles perquè no s’escapin. En el pati trobam una part d’arbres i sorra on els infants poden jugar amb les pales i poals o poden fer transvasaments de pedres i sorra a unes ampolles de plàstic reciclades penjades a la paret. La resta del pati s’aprofita perquè els infants vagin en moto o bici (per desenvolupar l’activitat motora), s’amaguin, juguin amb les pilotes, juguin amb uns volants de cotxe que hi ha penjats a la paret, pintin a unes pissarres amb guixos, etc. L’escoleta té un horari establert per a cada franja d’edat, ja que les activitats, menjars o necessitat que tenen els infants són diferents. Així cada tutora de classe sap que ha de fer primer cada dia, seguint unes rutines que amb el temps van interioritzant els infants. Les mestres d’aula inicien les activitats, i hi ha un temps per realitzar-les que solen complir, però saben que hi ha vegades, per diversos motius (desmotivació dels infants, son, material escàs, sorgiment de dubtes, etc.), que les activitats s’han de finalitzar abans o allargar. Respecte als problemes o entrebancs que puguin sorgir en el dia a dia, no sé com es solucionen ja que encara no he presenciat cap ni al centre ni a l’aula, però supòs que es cercarà ajuda o consell en altres companys del centre.   

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?Els infants interactuen entre ells mitjançant gestos o renous, ja que encara no xerren, i els més avançats només diuen unes poques paraules de forma entenidora. De totes formes ells fan per entendrer-se o fer-se etendre. A vegades, els infants lleven a uns altres les juguetes i qui les tenia comencen a plorar o els peguen, per mostrar la seva molèstia i defensar-se. A l’hora de fer les paus també interactuen i aprenen junts (encara que sigui amb intervenció i ajuda de la mestra), ja que es donen abraçades o besos en la part que han ferit, volent dir que tornen a ser amics. En altres ocasions quan un infant està trist o desconsolat perquè vols estar amb els pares, alguns van al seu costat i l’ofereixen joguines, l’agafen la xupa si li cau dels plors, li xerren (encara que no s’entenguin les paraules que diuen), etc.; això ens indica que els infants, per petits qie siguin, tenen empatía encara que en altres aspectes siguin egocentristes. També hi ha infants que són més independents en el seu joc o activitat, i els agrada més jugar amb una joguina al perfil de la finestra o mirar-se al mirall; però s’inclouen en el joc de tots si els crides o els hi donen lloc en aquest. En general, crec que les conquestes que es fan en aquestes edats són més a nivell individual ja que és rellevant l’experimentació amb l’entorn, tot i que les relacions amb els companys i els adults també ajuden al seu creixement personal.

   6. Com interactuen amb el mestre/a? Els infants tenen molt arrelat la persona referent de l’aula: la tutora. Encara que també facin cas a altres mestres o a jo mateixa, no és la mateixa vinculació. Juguen, canten, comparteixen paraules, deixen que els canviïs, etc., però quan estan trists, cansants, tenen son, etc., cerquen el recolzament de la tutora. Estan contents i riuen amb altres educadores, però quan veuen la tutora somriuen d’una forma especial. Quan la tutora seu en terra, i es posa al seu nivell, els infants s’acosten a ella amb juguetes en la mà per a que les amagui, les possi en marxa, faci renous si són animalets o cotxes, etc., i ella els hi respon però no massa temps de forma individualitzada perquè sinó no agafen autonomia personal. Quan els canvia els bolquers també hi ha interacció ja que molts porten un objecte a la mà i la tutora els hi diu coses referents a aquest, o altres ploren durant el canvi i la tutora intenta calmar-los amb paraules, pesigolles, cançons, etc. A l’hora de dormir, la tutora acarona o balancetja als infants que els hi costa més, per tal que notin que ella està al seu costat, donant-los tranquil·litat i seguretat. A més, ara alguns infants han après ha dir el seu nom i la criden repetidament, i ella els hi respon de forma graciosa per a que riguin. 

   7. Com s’interectua amb les famílies? Les formes de relació amb les famílies són diverses. Una és personalment quan els pares o familiars duen o recoeixen els seus infants de l’escoleta. És la millor manera ja que les coses queden més clares perquè xerren directament amb la tutora, tot i que no hi ha temps per a tots en un mateix dia. Una altra opció, per a pares o familars que no coincideixen amb la mestra és informar-se mitjançant tots els plafons que hi ha a l’entrada de la classe. Uns informen sobre si els infants han dinat bé o no, si han fet deposicions, si necessiten objectes personals d’higiène (muda, bolquers, etc.); altres mostren el menú setmanal que mengen els seus nins; altres diuen els dies que hi ha psicomotricitat per a que duguin xandall; els murals amb les activitats que han fet els infants a l’aula; etc. També es pot parlar amb els familiars mitjançant telèfon; el número està a diversos cartells repartits per l’interior de l’escoleta a mà dels familiars per si tenen qualque dubte, suggeriment, etc. Les relacions solen ser comprensives respecte la situació familiar, l’economia, etc., tractant amb respecte sempre la família, però dient les coses clares. La família ha de cooperar amb l’escoleta en l’educació dels infants. 

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres? Aquesta escoleta té un pla d’adaptació durants les primeres setmanes de curs. Consisteix en anar incorporant infants d’un en uno o de dos en dos (per necessitats laborals del pares) a la rutina de l’escoleta. Dia a dia es van afegint infants, i els primers dies només estan una horeta i mitja i es va augmentant l’horari poc a poc. En un principi no queden a dinar o a dormir, i se deixa que els infants duguin xupa o qualque objecte que usen a a casa (manteta, peluix, etc.). Quan la majoria ja estan normalitzats dins la vida diaria de l’escoleta, comencen a fer l’horari ordinari amb totes les rutines (berenar, jocs, dinar, dormir, activitats, etc.). Respecte als mestres, no presenten cap pla d’acollida, però quan les practicants de la UIB arribaren la coordionadora ens presentà tot el personal docent i no docent de l’escoleta, i crea un docuement on informava als pares que des d’ara fins a juny estaríem nosaltres aprenent amb els seus infants, de manera de presentació i benviguda. Els col·locaren a les portes de les aules on hi ha practicants. 

COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?

 

Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

La principal diferència radica en que l’escoleta on aniré compren la franja d’edat de 0-3 anys, i per això l’edifici serà més petit perquè no ha d’acollir tants d’alumnes com una escola on van infants d’infantil (3-6 anys) però també de primària. Així totes les sales i aules es destinaran als petits i a les mestres, sense haver de compartir amb alumnes més grans. Els equipaments seran específics per aquestes edats (cantons de les portes reforçats, canviadors de bolquers, juguetes més infantils, etc.). També penso que l’escoleta tindrà una fatxada i uns exteriors nous i moderns perquè només fa dos anys que està construïda, pel que he pogut saber. El pati no crec que sigui molt gran perquè només ha d’acollir sis grups classe, i els nadons no sé si sortiran a aquest. Per últim crec que l’ambient de l’escoleta serà íntim, acollidor i familiars, ja que al no haver-hi molts infants ni moltes educadores les relacions seran més estretes entre tots, i les famílies tindran un paper molt participatiu i col·laboratiu.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

En general, la meva acollida al centre ha estat bona. El primer dia ens va rebre a les practicant la coordinadora del centre, a la qual ja coneixíem del dia de la primera visita al centre prèvia al començament de les pràctiques.

Així, no coneixíem quin grup d’infant ni quina tutora ens tocaria. Una vegada ens havia saludat la coordinadora, van anar passant mestres i auxiliars de l’escoleta, així vàrem anar coneixent el personal. La meva tutora no va passar en el moment que estàvem al hall, així que la coordinadora em va dirigir fins l’aula que m’havia tocat a mi (1-2 anys), i en aquell moment va entrar la meva tutora. Ens vàrem saludar amb dues besades, i la coordinadora ens deixà soles.

El primer que em va dir va ser que estava embarassada, i que per això podia ser que en qualque moment es trobés  indisposta o alterada. Aquesta primera informació em va semblar un bon detall perquè la vaig agafar con una mostra de confiança, ja que m’estava contant un fet personal i que compartiria amb jo fins a juny (ja que l’embaràs anirà avançat durant els mesos de pràctiques). Després em va mostrar la distribució de l’aula i com la utilitzaven ells. També em va mostrar tots els murals que tenien exposats a les parets, que eres treballs fets pels infants. A fora també tenien moltes d’informacions, sobretot de cara a les famílies, com el diari de classe o la taula on es mostra les informacions de cada infant (si ha berenat, com ha dormit, si li falta qualque cosa com tovalloles, bolquers, etc.).

En aquest moment, varen anar entrant els primers pares o familiars. La tutora, amablement, em va anar presentant com una practicant de la universitat que estaria amb el grup classe fins juny. Alguns pares ja sabien que vendrien practicants perquè la setmana anterior les mestres havien avisat, així que no els va agafar per sorpresa. Però igualment, vaig veure la cara de qualque mare com de desconfiança. No em va fer sentir bé per una part, però també vaig entendre que els pares volen el millor pels seus fills i a una practicant li falta experiència. Així que vaig decidir que m’havia de guanyar la confiança de tots els pares a través dels seus infants: si ells estan contents amb jo i fan referència meva a les famílies, aquestes normalitzaran la meva presència a la classe.

Més tard, quan els infants ja dormien (sobre la una i mitja), sortirem al hall les tutores, la coordinadora i les practicants, mentre altres mestres vigilaven els infants. Aquesta va ser una estoneta de reunió en el qual les mestres ens van demanar que tal ens estàvem sentint el primer dia. Les practicants ens vàrem sentir a gust i benvingudes. Un altre detall, va ser que la coordinadora va fer un paper amb una explicació als papàs on posava que des d’ara fins a juny hi hauria practicants de la UIB a l’escoleta, i que estàvem encantades d’aprendre amb els seus fills (a l’entrada de cada aula on hi ha practicants va penjar un).

En conclusió, a pesar de la incertesa dels primers moments, no em vaig sentir gaire incòmoda, ja que des del principi la tutora em va fer participar en totes les activitats i rutines del grup. En cap moment em vaig quedar de simple observadora o sense saber que fer. A més, vaig demanar tots els dubtes que m’anaven sorgint a la tutora, ja que vaig veure en ella una actitud receptiva cap a jo (ella em va dir que ja tenia experiència  ensenyant practicants, i que en general estava contenta amb els resultats).

                                                                                                     

Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?

Les idees prèvies que tenia sobre l’escoleta no han estat tan diferides de la realitat. El dibuix s’hauria de modificar bàsicament en el pati, i no pel fet que no sigui gran, ja que té unes dimensions bastant adequades, sinó per la distribució. No és un espai únic, sinó que està dividit de la següent manera: un petit espai tancat, amb sòl de moqueta, i amb juguetes pròpies, destinat als nadons (0-1 anys) que l’utilitzen quan fa bons temps; un espai on hi ha arbres, arena i pedretes dedicat a que els infants juguin i experimentin amb pales, poals i pots (la meitat d’aquesta zona és restringida amb una cadena de pneumàtics pesats per a que els infants no passin); una zona llisa on els infants juguen amb pilotes, motos, bicis o lliure; i una zona tapada per un sostre on es guarden les juguetes, on hi ha un pissarra gran per escriure amb guixos i on hi ha penjats uns volants a les parets simulant als cotxes. Totes aquestes darreres zones es destinen als infants d’1-2 i 2-3 anys, que surten al pati per torns segons les activitats programades (normalment, primer els d’1-2 anys). També he d’afegir una cuina pròpia (ja que vaig pensar que el menjar era dut per un càtering)  i un menjador més gran pels berenars i dinars de les mestres, i per al dinar dels infants de 2-3  anys.