UNA BONA PRÀCTICA A LA MEVA ESCOLETA...

L’aniversari 

A l’escoleta on faig pràctiques he pogut veure de quina manera és celebren els aniversaris dels infants. És fa a nivell d’aula, i concretament a la meva classe hem festejat un, de moment, i he vist com preparaven i/o festejaven els aniversaris altres aules. La tutora coneix, més o menys, les dates dels aniversaris del infants de la classe; així que quan es va acostant un la tutora ho té en compte per preparar-lo. Els pares de l’infant en qüestió s’encarreguen de dur una coca o qualque dolç on es pugui posar una espelma/es per bufar-la/les, també poden dur beguda i adornaments, com globus o cintes de colors. La tutora fa una corona de cartolina decorada amb gomets, lletres, colors, etc., per a que la pugui dur l’infant. Amb tots aquests elements es fa una festa dins l’aula. Al menjador seuen tots els infants al voltant de les taules deixant l’infant que fa els anys com a amfitrió, i el cantem les cançons d’aniversari mentre aquest bufa les espelmes, per després menjar tots junts la seva coca d’aniversari. A continuació es passa a ballar, jugar, cantar, etc., ja que es posa música, s’inflen globus i es reparteixen objectes festius. Tot això queda documentat amb les fotografies que es van realitzant, per a que familiars i la resta del centre s’assabenti de l’aniversari de cada infant, i el pugui felicitar. 

Com ja he dit, aquesta pràctica es fa a tota l’escoleta amb els infants de 0-1, 1-2 i 2-3 anys, a dins de cada aula. Normalment, es solen celebrar després de fer el ritual del “bon dia!”, a l’hora de berenar per menjar la coca, i durant el temps de l’activitat principal, ja que aquesta pot quedar substituïda per la festa, però les mestres s’estimen més gaudir i aprofitar tot lo positiu que dóna aquesta, que no fer-la corrent per poder seguir amb les rutines normals.  Com és normal, en aquest ambient hi ha un alumne protagonista, més que preferit, que és l’infant que fa els anys. Es fa un poc més de cas a aquest nin  i se’l situa més en el centre de tot, per a donar-li la importància que es mereix. Però tot això sense menysprear la resta d’alumnes, ja que són molt importants per acabar de donar importància a aquesta pràctica, perquè els aniversaris solen ser activitats socials. 

Els aniversaris permeten augmentar l’autoestima de l’infant que fa anys, ja que tot es situa al seu voltant durant el dia (familiars que es preocupen de preparar i dur al centre les coques, begudes, globus, etc.; tutora que fa la corona; companys que festegen amb el nin, etc.). També ajuden a que els més petits coneguin aquesta celebració tan comuna al llarg de la vida de les persones (ritual que es fa d’aquesta manera en la nostra cultura). Un altre objectiu que s’aconsegueix és la socialització, ja que la preparació i la celebració de la festa és fa a nivell grupal.

A nivell curricular, es treballen les tres àrees: la primera, coneixement de sí mateix i autonomia personal, ja que l’infant que fa els anys té l’oportunitat de conèixer-se un poc més perquè la data d’aniversari i la festa formen part de la seva vida personal; la segona, coneixement de l’entorn, perquè amb aquesta pràctica es coneix la forma de celebrar aquest esdeveniment dins la nostra cultura, i també es fomenta les relacions personals de l’entorn (entre mestres, infants, familiars, etc.); i la tercera, els llenguatges: comunicació i presentació, ja que els infants tenen l’ocasió de conèixer i aprendre el vocabulari bàsic d’aquesta festivitat(espelmes, bufar, tartà/coca, felicitats, aniversari, anys, naixement, etc.), i cantar i ballar diferents cançons per festejar-lo, com a forma de comunicació.

Aquesta pràctica ha estat exemple d’algunes classes de l’assignatura d’estratègies d’intervenció durant els anys de carrera que hem cursat fins ara. És sobretot una estratègia per donar identitat a cada infant mitjançant el dia del seu aniversari. Així, se’ns ha mostrat múltiples fotografies de diverses “escoles model”(el Martinet, escoletes de Pistoia, etc.) que celebren aquest fet de diferents maneres, però sempre beneficiant els infants. Els aniversaris són una pràctica que identifiquen bones escoles, i per això des de la formació dels futurs mestres és destaca. 

Aquesta pràctica em sembla molt positiva per a fomentar la història personal de cada infant, i per això penso que està molt bé celebrar-lo a l’escoleta, a part de a l’àmbit familiar, si és el cas, perquè els companys i la mestra d’aula són persones amb les quals els nins passen moltes hores del dia a dia. Però penso que aquesta pràctica es podria millorar si es celebrés a nivell de centre, ja que seria molt més enriquidor per a tots. A la teoria, sempre es diu que s’ha de fer  partícip a tota la comunitat educativa de les activitats que es fan a les escoles; així que penso que aquesta seria una bona ocasió. 

A nivell organitzatiu és més fàcil posar-lo en marxa en una escoleta que a una escola, perquè el més important són les rutines que han d’anar interioritzant els nins, però crec que també és beneficiós que, a vegades, vegin aquestes interrompudes per celebrar coses junts (tal com passa a la vida real). 

Igualment, penso que tot el centre en general està content amb aquesta bona pràctica, tot i que com ja hem dit es podria millorar. Les educadores del centren veuen els efectes positius de celebrar els aniversaris dels infants a l’escoleta juntament amb els companys d’aula, i per aquest motiu ho continuen fent i dediquen temps en fer les corones, en elaborar els diaris de classe amb les fotos i les anècdotes de la festa, etc. Per al centre és tan important aquesta pràctica perquè fomenta valors com la individualitat dins la col·lectivitat, fent protagonista a l’infant en qüestió davant els seus companys i les mestres. La data del nostre naixement ens marca i ens diferència dels altres, però és un tret distintiu que compartim en societat. 

El centre en el que estic té un PEC en el qual es dóna molta importància a l’autonomia, el protagonisme i l’afectivitat dels infants, però no es reflexa aquesta bona pràctica com a tal, ni tampoc a cap activitat o programació. Tot i així, és una pràctica que ha anat passant d’escoleta a escoleta, i que cada cop està agafant més rellevància i per això es celebra de totes formes.